Han vingut per quedar-se?

Hi ha uns quants hàbits –avui els en citaré quatre però em sembla que en trobaríem uns quants més– que hem adquirit –ves quin remei– gràcies a aquest coi de pandèmia i al confinament, i que em pregunto si han vingut per quedar-se. Ens hem posat tots d’acord a dir que el teletreball n’és un, que ha vingut per quedar-se i que quan ens puguem treure la mascareta i pel carrer no canviem de vorera instintivament quan veiem venir un grup de gent, continuarem teletreballant perquè les empreses s’estalviaran locals i nosaltres viatges amunt i avall. És probable. Em pregunto avui que és Sant Jordi si passarà el mateix amb la lectura. Vam començar el confinament davant d’una pantalla, enganxats als Netflix, els Prime Video i els Filmin de torn fins que en vàrem quedar enfitats i fins als nassos, i es veu –ai las– que després vàrem redescobrir el gust per la lectura. El baròmetre d’hàbits de lectura sosté que després d’aquesta pandèmia llegim més que abans i més estona. S’han incrementat el nombre de lectors i el nombre d’hores destinades a la lectura, i la majoria dels enquestats sostenen que llegir els ha ajudat a portar millor el confinament. Tant de bo hagi vingut per quedar-se. Em pregunto si passarà el mateix amb aquesta mena de redescobriment de la natura que intueixo que també s’ha produït. No sé vostès, però jo no havia vist mai tanta gent caminant, passejant o fent esport no només pels parcs sinó pels afores de la ciutat, pels camins i boscos propers. Molts, en família. Sense esport escolar i amb moltes activitats suspeses, caminar, passejar o córrer per la natura s’ha convertit en una alternativa personal i fins i tot familiar. Es perdrà, aquest redescobriment a mesura que tornem a la normalitat? I, posats a fer, ja no m’ho pregunto sinó que ho demano: podríem fer que de tot plegat en quedés alguna cosa que impulsés la tan anunciada i mai aplicada reforma horària? Si el maleït toc de queda ens ha dut a fer activitats culturals i socials més aviat i en alguns casos hem establert horaris més racionals –menys a TV3, és clar, que no hi ha ajudat mai amb l’argument aquest fals de l’audiència–, podríem mirar que en quedés alguna cosa? Ja ho veurem.