Entrar o no al govern

Més de dos mesos després de les eleccions –i del 52%!– i a les portes de la tan anunciada –ai, els tertulians– investidura abans de Sant Jordi (l’anunciaven els mateixos que ara ja diuen maig), el més calent sembla a l’aigüera. ERC i JxCat es veu que fan anar papers amunt i avall –alguns fins i tot s’hi fan fotos–, però en aquest país no sembla que hi hagi cap cursa per entrar al govern. La CUP ho capgira molt bé. Deia ahir Mireia Vehí a TV3 que estarien disposades a entrar al govern “si d’aquí a dos anys s’ha treballat bé i hi ha un canvi”. Una manera hàbil de tirar la pilota endavant i evitar cap pressió, si és que mai a algú d’ERC li ha passat pel cap que la CUP entri al govern. Que fàcil. Forçar la retirada de Mas, no investir Turull –aquesta ja he dit en alguna ocasió que costa de perdonar–, i ara condicionar un acord de legislatura però sense entrar al govern. Arribar a acords i condicionar el govern sense formar-ne part és més fàcil (algú diria que més hàbil), però té allò que un cop s’ha posat en marxa la legislatura el govern també pot acabar fent la seva. I si no, que li ho preguntin al PSOE, que s’ha passat pel forro sempre que ha calgut els acords amb ERC per investir Sánchez. A Junts se li demana la responsabilitat d’entrar al govern. Té tota la lògica, perquè els resultats de Junts no tenen res a veure amb els de la CUP, i perquè venen d’on venen; això és, d’un pacte ja existent entre els dos socis i d’un Junts pel Sí previ. Potser és per això que estan encallats, i que per més documents que facin no tanquen un acord. Sentint-los, fa la sensació que el tema de fons no són tant els documents sinó la confiança (o millor dit, la desconfiança) que s’acabin complint, que algun precedent hi ha. Amb un 52%, no és hora de dir les coses pel seu nom? A mi no em passa pel cap –ja ho he dit més d’una vegada– que Aragonès –se’l veu nerviós, tot sigui dit– no sigui investit president, ni que sigui a l’últim minut; però posats a fer, voldria que ho fos amb un acord estable. I no m’agrada que dos mesos després del 14-F la possibilitat d’unes noves eleccions plani en l’ambient (hi plana, sí, i hi planarà cada cop més a mesura que s’esgotin els terminis). Aclareixin-se, sisplau. Amb govern de coalició o sense. Ja decidirem després nosaltres qui és que no ha tingut prou cintura.