Quan el mal ve d’Almansa

Ja fa deu anys que Francisco Camps va obligar a apagar els repetidors de TV3 i IB3 al País Valencià, i des d’aleshores la lluita dels valencians ha estat exemplar... i força solitària. Han hagut de fer-se càrrec de multes milionàries a Acció Cultural del País Valencià per mantenir els repetidors, han sortit a manifestar-se i no han parat de lluitar durant aquesta dècada. Des del Principat, fatigats per haver de plantejar tantes batalles en tants fronts, no hem sabut fer-los costat ni plantar cara com caldria a aquesta fragmentació de la llengua. Avui és 25 d’abril, data emblemàtica al País Valencià, que commemora la derrota de la batalla d’Almansa del 1707, a la guerra de Successió. La desfeta d’Almansa va portar la derogació de les institucions d’autogovern i la pèrdua de tots els furs. Justament va ser un 25 d’abril que Joan Fuster des de Castelló va llançar un crit que va esdevenir emblema: “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble.” I que hi hagi reciprocitat dels mitjans públics a l’espai català és clau per recobrar aquesta unitat. Un dels objectius fundacionals de TV3 és impulsar la normalització del català, i no està complint l’objectiu si no arriba a la meitat del territori de parla catalana. No deixem la decisió només en mans de Madrid o del govern valencià de torn, massa espantat per la reacció de l’anticatalanisme. Posem-ho a l’agenda política, reclamem també rebre la radiotelevisió valenciana, defensem l’espai català de comunicació. No ens en quedem al marge perquè, com diu la dita, quan el mal ve d’Almansa (o de Madrid), a tots alcança.