Vox, en l’ADN de l’Estat espanyol

La plantada de Pablo Iglesias al debat de la SER ha remogut el debat sobre com fer front a la ultradreta de Vox. Però la qüestió no és com els partits limiten l’acció política de la formació d’Abascal. El problema és el mateix Estat espanyol i els pilars en què es fonamenta. De partits ultradretans n’hi ha a molts llocs del món. El Reagrupament Nacional francès, l’Alternativa per Alemanya (AFD) o a Itàlia la Lliga, per posar-ne alguns exemples. Fins i tot hem vist com la ultradreta nord-americana assaltava el Capitoli. Però en tots aquests països hi ha uns estats fonamentats en el rebuig a l’extremisme antidemocràtic. És el que ha permès a França que constitucionalment i legalment els valors republicans s’imposin aturant Le Pen, a Alemanya declarar la ultradreta sota vigilància constitucional, a Itàlia jutjar l’exministre de l’Interior Salvini, i el que ha permès a Biden accedir a la presidència dels EUA malgrat l’amenaça trumpista. En canvi a l’Estat espanyol la justícia permet que cartells com el de Vox que generen odi contra els menors immigrants es puguin utilitzar lliurement, però empresona rapers pel fet de cantar contra la monarquia. La ultradreta forma part de l’ADN de l’Estat que va transitar del franquisme al règim del 78, i els partits democràtics, especialment el PSOE, farien bé de ser-ne conscients i començar a desemmascarar aquest feixisme estatalista i regenerar les estructures. Fer pinya amb un exèrcit farcit de feixistes, amb unes forces de seguretat que han practicat la tortura sistemàticament de manera impune, amb una monarquia corrupta o amb una cúpula judicial profundament polititzada, no sembla el millor camí per aconseguir-ho. Tampoc anar de bracet amb aquesta extrema dreta institucional a l’hora de reprimir ferotgement l’independentisme català, que hauria de ser un aliat imprescindible en el combat democràtic que caldrà presentar per simple supervivència.