Un port sostenible

En els darrers temps, els ports han evolucionat d’acord amb les dinàmiques de transformació social, econòmica i tecnològica fins a esdevenir autèntics nodes de comunicació intermodal. Els ports reuneixen en un sol espai les cadenes globals de producció i consum, la connexió amb les infraestructures terrestres i la vida social i cultural pròpia de la cultura nàutica. I també hi operen el conjunt d’empreses que fan possible el bon funcionament de tota aquesta activitat i tot l’entramat d’infraestructures, organitzacions i processos que faciliten la connexió dels ports amb la resta de punts del territori, ja sigui per via de transport terrestre, ferroviari o fins i tot aeri.

Els ports tenen un rol estratègic importantíssim per a les ciutats i regions d’arreu del món en la mesura que actuen com a veritables motors de l’economia i l’ocupació. Però el seu impacte afecta també les dinàmiques de l’ecosistema marítim i costaner amb fortes implicacions mediambientals. Igualment, els ports generen impactes socials importants. Això és degut al fet que l’activitat portuària s’inscriu en la majoria de casos en el si de les ciutats i involucra una quantitat ingent d’actors públics i privats. A mesura que la demanda de recursos continua creixent i les fonts terrestres disminueixen, han augmentat les expectatives sobre els oceans com a motor de desenvolupament humà. L’abast, la intensitat i la diversitat de recursos marins reclamats actualment no tenen precedents. Per això ara es parla d’acceleració blava, una cursa entre interessos diversos i, sovint, en competició per l’explotació dels aliments, els materials i l’espai dels oceans. L’acceleració de la industrialització dels oceans i els ecosistemes marins està provocant pressions acumulatives sense precedents i efectes no desitjats: l’acidificació dels oceans, les onades de calor marines, la contaminació plàstica, l’alteració de la connectivitat ecològica, etcètera. La qual cosa ha fet emergir la necessitat de dissenyar una “economia blava” que aconsegueixi combinar la generació de riquesa i prosperitat amb usos sostenibles. Per tots aquests motius, el desenvolupament marítim sostenible s’ha convertit en una de les prioritats per als pròxims anys.

A Catalunya, el Port de Barcelona i la seva Comunitat Portuària són, sens dubte, la principal infraestructura de transport i serveis i el principal hub logístic de la Mediterrània. Hi aplega cap a 500 organitzacions i dona ocupació a més de quaranta-un mil treballadors. El 80% de les empreses catalanes són clients del Port, representa l’1,4% del valor afegit brut (VAB) del país, el 74% de la quota de comerç exterior marítim de Catalunya i el 25% de l’Estat espanyol. En els darrers anys, el Port de Barcelona ha avançat amb la voluntat d’esdevenir un port sostenible en el triple àmbit econòmic (generació d’ocupació i riquesa), social (formació i l’atracció de talent, innovació oberta, interacció amb la ciutat i la societat civil) i mediambiental (electrificació de molls, aposta per l’economia circular, cerca de combustibles alternatius menys contaminants i d’energies no intensives en consum de carboni, promoció d’energies renovables, bonificacions als vaixells més sostenibles) i en la cocreació d’un pla de sostenibilitat sectorial. Ara mateix, és l’únic port de tot el món que té un pla de sostenibilitat que engloba tota la Comunitat Portuària i que ha fet pública la seva voluntat de contribuir de manera compromesa en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Hi ha un conjunt d’elements que seran clau per valorar a mitjà termini la implementació amb èxit de la sostenibilitat al Port de Barcelona. Entre d’altres, 1) la importància d’integrar la sostenibilitat en el nucli dur de la seva estratègia; 2) la necessitat de tenir clares i d’establir un ordre de prioritats en aquesta matèria; 3) el redisseny d’una estructura de governança adaptada a les qüestions de sostenibilitat que tingui en compte la presa de decisions i els grups d’interès; 4) la creació d’un model de gestió alineat amb la sostenibilitat que afavoreixi la transformació cap a un canvi de cultura organitzativa; i 5) la introducció d’un mètode d’avaluació, report i comunicació interna i externa que contribueixi a legitimar millor socialment i públicament els progressos que es vagin assolint. Malgrat formar part d’un sector que és percebut com a “poc sostenible”, el cert és que el Port de Barcelona ha sabut identificar finestres d’oportunitat rellevants al llarg dels últims anys en matèria de sostenibilitat. Ara pot arribar a convertir-se en una organització realment sostenible i liderar el sector en aquesta matèria. El seu exemple serà clau per a tot el país.