Nutrició i oïda

Mengem per satisfer la gana, però les característiques organolèptiques o sensorials dels aliments, que són les que influeixen en el gust (sabor), l’olfacte (aroma), la vista (color, aspecte), el tacte (textura) i l’oïda (soroll que percebem quan masteguem una cosa cruixent, per exemple), també són importants. Tenim més o menys en compte la influència dels aliments sobre la salut (colesterol, trastorns cardiovasculars, obesitat, diabetis...), però molt poc, o gens, la seva influència en el funcionament dels òrgans dels sentits. Una excepció és la creença, certa, que la pastanaga va bé per a la vista degut a la seva activitat vitamínica A, que cal no mitificar perquè el seu consum en excés és perjudicial.

La pèrdua d’oïda, com a conseqüència de l’edat o per altres causes, afecta sectors importants de la població en detriment de la seva qualitat de vida. Fa poc, Albert Om s’hi referia en una entrevista a VilaWeb en què deia que els pares “no es moren un dia, se’t van morint”, i en què explicava que la sordesa va posar de manifest les primeres absències del seu pare respecte del seu entorn. Segons ha fet públic l’OMS (Organització Mundial de la Salut), més del 5% de la població mundial (uns 500 milions de persones) pateix una deficiència auditiva moderada o greu, i un 20% patirà algun grau de pèrdua auditiva en el decurs de la seva vida. No és un problema menor, ja que augmenta el risc de dependència, especialment en la gent gran. Per això són tan freqüents els anuncis d’audiòfons. L’alimentació pot contribuir a disminuir-ne tant el risc com els símptomes.

La literatura científica sobre aquest tema no és gaire abundant, les conclusions no sempre són rotundes i els tractats de nutrició no el solen abordar. La que, de fet, és la primera revisió de les relacions entre nutrició i audició la van publicar el 2019 a la revista internacional Nutrients Ana M. Puga, Gregorio Varela-Moreiras i Teresa Partearroyo, de la Facultat de Farmàcia de la Universitat CEU San Pablo, i María A. Pajares, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Hospital La Paz, de Madrid.

La restricció calòrica per evitar l’obesitat pot ajudar a pal·liar la pèrdua auditiva. També la ingestió d’àcids grassos omega-3 (peix blau, nous, olis de llavors), antioxidants (fruita fresca, fruita seca, verdura, hortalisses, peix, ous, te, cafè), vitamina A (fetge, pastanagues, verdura, mantega, ous, llet sencera), àcid fòlic o vitamina B9 (llevat, fetge, verdura, llegums, pa integral, fruita fresca, formatge, ous), vitamina C (fruita fresca, verdura, menuts, patates), vitamina B12 (menuts, carns, peix, ous), iode (marisc, productes del mar, llet), ferro (carns, ous, i també verdures, llegums i cereals) i magnesi (fruita seca, verdura, llegums, cereals integrals).

Però tot i que ja tenim força informacions que vinculen la nutrició amb la capacitat auditiva, algunes no sempre són clares i a vegades són fins i tot contradictòries (segons algunes dades, el cafè pot tenir efectes negatius, mentre que segons d’altres, unes 5 tasses al dia disminueixen els acúfens o tinnitus –percepció de brunzits o xiulets–). A més, les respostes varien en funció de la genètica de les persones. En alguns casos, pot ser útil l’administració de suplements, sempre sota control facultatiu.

S’ha de tenir en compte que tots els aliments s’han d’ingerir en quantitats ponderades en el marc d’una dieta variada i equilibrada, i que l’excés d’aliments rics en colesterol i greixos saturats (greixos animals) té efectes negatius, també sobre l’oïda. Aquestes recomanacions dietètiques no són específiques per als problemes d’oïda sinó que formen part dels grans trets d’una alimentació adequada per contribuir a una bona salut general i per pal·liar moltes malalties. Aquest és un criteri que sempre és pertinent tenir present. Malfieu-vos de dietes basades en les propietats extraordinàries d’un o de pocs aliments o “superaliments”, i que, a més, són monòtones. En definitiva, si ens alimentem correctament, no només “ens sentirem millor” sinó que també “hi sentirem millor”.