Vint-i-dos dies

No sé com la fan, aquesta negociació entre ERC i JxCat. Però estaria bé que al final de cada reunió hi posessin un punt a l’ordre del dia que digués: i ara quan acabem, què explicarem? I que abans d’acabar la trobada es posessin d’acord a veure què en diran a fora un cop s’aixequin de la taula de negociació aquesta que de moment dona els mateixos resultats que la famosa taula de diàleg de Pedro Sánchez. Perquè no em negaran que ahir va ser sensacional. Quan ens pensàvem que ahir Marta Vilalta sortiria dient que s’havia esgotat l’ultimàtum de l’1 de maig i que ERC començava a explorar noves vies d’acord sense Junts, va i diu que aquest cap de setmana ha vist “un canvi de tendència”, que concedeixen “el marge de temps que necessita Junts”, i que no exploren l’alternativa d’un govern en solitari perquè han detectat “un punt d’inflexió en les negociacions”. Estaria molt bé si no fos que al cap de res –em sembla que Vilalta no havia ni acabat la roda de premsa– Elsa Artadi compareixia en nom de Junts explicant no només que res de cap punt d’inflexió, que ells no l’han vist per enlloc, sinó que l’ultimàtum aquest de l’1 de maig (res, un petit detall que fos el mateix Pere Aragonès qui el va dir en una entrevista a l’Ara) en realitat els republicans no els l’han traslladat mai formalment. Vaja, que l’ultimàtum d’Aragonès ha tingut el mateix efecte que els que Rufián fa cada dos per tres a Pedro Sánchez. La qüestió és que a vint-i-dos dies del 26 de maig, el darrer dia de termini per escollir president i que no hàgim d’anar automàticament a eleccions a mitjan juliol, ja n’han passat setanta nou –79!– des del 14-F i el més calent sembla a l’aigüera. De moment, la CUP –ai, la CUP– ha garantit a ERC mitja legislatura (fins que la taula de diàleg fracassi, perquè fracassarà si és de diàleg i no de negociació), i Junts s’ho rumia esperant saber com serien els altres dos anys i qui preparà què. Avui ja hauran passat les eleccions a Madrid i ja sabran com influeixen en el Gobierno –una mica trist, que hagin esperat a això– i tenen encara vint-i-dos dies de marge. Menys, de fet, si JxCat vol posar l’acord a votació. No fos cas que empatessin i l’haguessin de repetir. Veurem. Segueixin atents a la pantalla.