Apatia cultural

Un/a conseller/a de Cultura arrufava el nas cada vegada que veia en la seva agenda que li tocava representar actes lluny de Barcelona. Li feien especial mandra els del sud del país. “Si per ell/a fos, no es mouria del Liceu”, em va confessar sotto voce una persona del seu equip al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. Em vaig quedar garratibada. Ho he recordat arran del comunicat que ha enviat aquesta setmana la fira d’editorials independents Liberisliber de Besalú per anunciar el seu comiat indefinit després d’una dècada d’activitat. En el text, demolidor per a les administracions públiques, amb la seva apatia crònica per la cultura, els que creien en el projecte parlen del “menyspreu palmari cap al territori”, i també de “la tendència a escoltar a uns, diguem-ne oligopoli cultural, per sobre dels altres”, de la “manca d’ambició i imaginació”, de la “fabulosa facilitat de redactar plans estratègics i seguidament incomplir-los” i de les perverses visions “economicistes” del fet cultural que han arrasat tantes iniciatives de base des de la crisi del 2008. Això sí que és dir quatre veritats ben dites. “Si res canvia, res millorarà”, conclouen els artífexs de Liberisliber. De moment, ningú s’ha sentit al·ludit, més enllà de la típica retòrica de laments. Cap sorpresa. Tot continuarà igual.