En nom del poble lliure i sobirà

Es veia a venir però pocs s’ho van creure. Quan va esclatar la pandèmia el president d’El Salvador, Nayib Bukele, va aprovar un seguit de mesures que li van permetre guanyar per majoria absoluta les eleccions legislatives del febrer d’aquest any amb un programa que prometia mà dura contra la corrupció. Un cop investit per les urnes, el que es presentava com un dirigent preocupat pel benestar de la població ha mostrat el vertader rostre de la seva política i ha transformat el seu populisme telegènic en autoritarisme pur i dur posant en greu perill la democràcia. La història del petit país de Centreamèrica és tràgica. Quan es va acabar la guerra, la rebel·lió dels més desposseïts va derivar en l’enfortiment de les maras, les organitzacions criminals importades dels Estats Units que han marcat el batec d’una societat desesperada i violentada: El Salvador és un dels països amb més desigualtat de l’Amèrica Llatina. El fort desprestigi dels partits tradicionals va enlairar al poder Bukele (formació Nuevas Ideas), dotat d’una impressionant capacitat comunicativa de tall messiànic que ara està fent passos de gegant cap a un sistema dictatorial: destitució de tots els jutges del Tribunal Constitucional, persecució a la premsa independent, atacs a les organitzacions de drets humans. No s’amaga pas les intencions: netejar la casa, controlar tots els organismes de l’Estat des de la justícia al Tribunal de Comptes i construir una nova història en nom del poble lliure i sobirà. Con diu una jove advocada refugiada a Girona, “Anem de mal en pitjor, qui salvarà El Salvador?”