En nom de la Llibertat

Es deia Llibertat perquè el seu pare era revolucionari. El poeta cubà Pablo de la Torriente Brau, les restes del qual no s’han trobat al cementiri de Montjuïc, es referia, en la seva crònica Cuatro muchachas al frente, a Llibertat Picornell, germana d’Aurora, la militant comunista afusellada pels falangistes la nit de Reis de 1937 al cementiri de Porreres, a Palma. La Llibertat Picornell, que va morir fa sis anys a Sèvres, va formar part de la Unió de Dones de Catalunya i va ser redactora de la revista Companya. Tot l’anhel i l’ideal dipositats en un nom, en una nova vida, en els que han de fer un món millor que el que es troben. Però el nom delata els orígens, el significat assenyala, tal com deia el poeta. Hi ha 43 Llibertats a Catalunya, cinc de les quals nascudes entre el 2010 i el 2019: cinc en l’última dècada; n’hi havia el doble als anys vuitanta. Estadística, sí, però ens descriu el país que tenim. Així hi ha 910 Elnes, 274 de les quals nascudes entre el 2018 i el 2019. No es fa la revolució amb un nom però sí que és una revolta íntima, familiar, un acte de memòria i compromís; el primer llegat de la criatura. I, quan el nom esdevé un símbol, la història de la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz –just dimecres se celebrava el Dia de la Llevadora– ens parla d’un miracle enmig de l’horror, de crear futur on no n’hi havia, d’una lluita de les dones per la vida. I això també és llibertat.