“Libertad”

La llibertat és un substantiu polisèmic amb un camp semàntic tan ampli que els seus límits es desdibuixen en una multitud d’horitzons possibles, la majoria ben borrosos. Forçant una mica l’argument podríem dir que gairebé hi ha tantes accepcions de llibertat com habitants al planeta Terra, ja que d’alguna manera la llibertat és un estat d’ànim, un desig, una voluntat, una sensació i, sens dubte, una percepció.

Des d’una perspectiva social, per tal de garantir la convivència, l’Estat regula aquesta variabilitat individual en un marc normatiu establint un sistema formal de drets i deures, que dona una forma concreta a la llibertat per, suposadament, garantir el bé comú. Les persones, majoritàriament assumim de bon grat aquest sacrifici d’algunes llibertats individuals en benefici de llibertats col·lectives. Al llarg de la història aquesta dicotomia ha estat al nucli dels grans conflictes de la humanitat i també dels grans avenços, assumint-ne la seva gestió, en règim gairebé de monopoli, la política i la religió.

Entenen que etimològicament “llibertat” deriva del llatí “libertas” i que significa la facultat de decidir i escollir entre diverses opcions, a Catalunya en la darrera dècada hem assumit el repte de configurar-nos com a subjecte sobirà i exercir aquesta llibertat. El resultat és conegut per a tots, se’ns ha trepitjat aquesta llibertat com a poble i algunes persones han hagut de pagar el peatge indigne de veure arrabassada fins i tot la seva llibertat individual, amb penes de presó.

La setmana passada, la Sra. Isabel Díaz Ayuso va guanyar les eleccions a la Comunitat de Madrid fent bandera de la “Libertad” amb una vehemència histriònica al límit de la caricatura. Si no fos tan greu, podria resultar fins i tot graciós, però a Catalunya aquesta mateixa paraula ens ha costat l’onada més explícita de repressió des del franquisme ençà, i és profundament ofensiu veure com es banalitza el concepte de llibertat des d’una postura ideològica neoliberal i des d’una praxis política essencialment corrupta, amb la única intenció de perpetuar els privilegis d’una minoria que mai ha cregut en la llibertat, més enllà defensar els seus interessos. En diuen “Libertad” perquè no en poden dir impunitat. Una nova expressió de la vilesa moral i del cinisme polític d’aquesta oligarquia franquista que perviu gràcies al “atado y bien atado” del seus precursors que, no oblidem, van arribar al poder guanyant una guerra i que el van mantenir durant 40 anys instaurant un règim totalitari, d’inspiració clarament feixista. No podem permetre que cremin conceptes tan importants com “libertad” amb la mateixa voracitat amb que devoren espais de llibertat.