Sort de la repressió

Sort en teniu de la presó i l’exili. Doneu gràcies que la llista de represaliats va començar per una trentena i en menys de quatre anys la xifra inicial s’ha multiplicat per cent i ja supera els tres mil. Per reblar el clau, segons s’intueix, la llista té molts números de seguir creixent. Afortunats sou amb la despietat que esputen els tribunals espanyols, una mena d’entusiasme orgàsmic, quan es tracta d’esclafar l’independentisme. Sort en teniu que els partits polítics espanyols han renunciat definitivament a reconquistar espais perduts i no queda ningú que ofereixi un projecte republicà, nítidament d’esquerres, amb cara i ulls, decidit a resoldre la carpeta catalana. Venturosos sou que molts dels que es van estrenar en l’independentisme l’1 d’octubre, els darrers a arribar-hi, no troben la porta de sortida. Podeu estar contents perquè si l’independentisme s’ha deixat 700.000 vots pel camí en només quatre anys, l’unionisme encara ha acumulat més desertors i el PSC guanya eleccions però no flirteja amb cap família rival. No sé què seria de tots vosaltres si la gent que us vota no confongués fallar a les urnes amb la traïció a un projecte, però sobretot als que segueixen a presó o lluny de casa. Sort en teniu que els ganivets que us llenceu protagonitzen tants titulars que amaguen que l’administració va al ralentí enmig d’una pandèmia. Doneu milions de gràcies a tot plegat, polítics independentistes que infleu pit amb el 52%, perquè en cas contrari molta gent votaria amb més il·lusió un ficus que qualsevol de vosaltres.