Pàrquings i targetes

Per si algú no ho tenia clar, això dels pàrquings que no adme­ten tar­ge­tes a l'hora de pagar –i a sobre ho fan saber de manera molt visi­ble i rei­te­rada amb un munt de rètols– res­pon a una clara estratègia per gua­nyar més diners. El pro­blema no és que l'empresa no esti­gui dis­po­sada a pagar comissió a l'emis­sora de la tar­geta –cosa ben lícita, d'altra banda–, sinó que s'apro­fita d'aquesta nega­tiva per gene­rar ingres­sos suple­men­ta­ris a costa dels cli­ents. Així, amb les tari­fes per minuts, no dis­po­sar de bit­llets petits i haver de pas­sar per la caixa o, sim­ple­ment, haver de fer una mica de cua en els cai­xers automàtics –pagar amb mone­des i bit­llets sem­pre és molt més lent que fer-ho amb tar­geta–, pot supo­sar un cost addi­ci­o­nal de cinc o deu cèntims. Una minúcia per als cli­ents, però uns quants de cen­te­nars d'euros més al mes per a l'empresa del pàrquing. Un negoci lícit?