Dos llibres i una mostra

En un grup de WhatsApp que compartim uns quants col·legues periodistes, fa pocs dies, en sentir l’avís del mòbil, vaig rebre diferents missatges que parlaven d’altres companys del gremi. La cosa es podia resumir en pocs caràcters: tres periodistes, tres històries, dos llibres i una exposició.

Els periodistes són Miquel Riera, Jordi Martínez i Josep Maria Sebastian. Praga 1980 és l’exposició. Una mostra que encara es pot veure al Casal Independentista El Forn de Girona i que es tracta d’un recull de vint-i-sis fotografies que fa quaranta anys va fer un jove periodista, l’actual director adjunt d’El Punt Avui Miquel Riera, en un viatge a la capital txeca. Una recopilació d’imatges, ben triades, que retraten una època, la del socialisme real al carrer i a les vides de la gent. Val la pena fer una passejada fins a la plaça de Sant Pere, on hi ha El Forn, per gaudir d’aquestes imatges.

Els llibres són de Josep Maria Sebastian i Jordi Martínez. Tenen en comú que són recopilacions d’històries, unes publicades a la premsa local, altres a Facebook, durant els mesos de pandèmia. També que els han escrit dos companys periodistes que van treballar a El Punt.

El rellotge de sorra (Curbet Edicions) és el llibre del periodista de Malgrat de Mar i gironí d’adopció Jordi Martínez, que recull una selecció de més de 500 columnes d’una dècada, publicades entre els anys 2010 i 2020 a la secció d’opinió del Diari de Girona. Una compilació d’opinions, idees i reflexions sobre el món del periodisme, la comunicació i la política que, malgrat el pas del temps, són ben vigents.

L’altre llibre és obra de Josep Maria Sebastian (Sebas), periodista de pedra picada, dels de la vella escola, que parla amb la gent del carrer i agafa amb pinces les fonts oficials. A peu de balcó. Postals des d’una finestra oberta (Ediciones Ende) es pot trobar a les llibreries de Campdevànol i a la Llibreria 22 de Girona. El títol del seu llibre ja és tota una declaració d’intencions, perquè les històries que recull són el retrat de la vida del seu poble, Campdevànol, tal com ell l’ha vist i sentit. Són els relats que escrivia i publicava cada dia a Facebook des de l’inici de la pandèmia, i des d’aleshores no ha deixat d’escriure. És una visió antropològica d’un racó del Ripollès que val la pena llegir per entendre alguns aspectes de la vida a muntanya.