Comprar temps

La portaveu del govern espanyol, la ministra María Jesús Montero, va fer ahir un Rufián (molt bo, el diputat republicà dient ara sense posar-se vermell que “JxCat potser no és tan de dretes com es diu” –ho deia ell mateix– i que “el futur de la política són les coalicions de govern complicades”) i va rectificar com aquell qui res la seva primera reacció al govern de coalició a Catalunya. Si Montero havia advertit dilluns al futur executiu català que les vies unilaterals no van enlloc, ahir va “celebrar” l’acord i va parlar de “mà estesa” i de taula de diàleg. Es va adonar (o van fer que se n’adonés) que no li convé tibar la corda. I que ara toca taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve). La taula acabarà en no res (vull dir, vaja, que no acabarà ni en cap llei d’amnistia ni en cap referèndum, i això tots ho sabem), però em fa l’efecte que servirà per comprar temps. Salvador Illa (sí, el de l’efecte Illa) ho va advertir ahir, parlant també de la famosa taula de diàleg: “La meva preocupació és que es generin expectatives que no són viables en una democràcia com l’espanyola.” És cert. Sobretot per l’afegitó aquest del “com l’espanyola”, perquè en d’altres democràcies sí que són possibles els referèndums. No pateixi, Illa. Tots saben quina és la funció de la taula de diàleg. Pel PSOE, guanyar temps per resoldre “el problema” (el “problema” som nosaltres, eh) potser concedint els indults, parlant de reformes del Codi Penal, traslladant la sensació d’un retorn a la normalitat i esperant que el suflé independentista aquest es calmi. Fins i tot la CUP (“hem vingut aquí per molestar”, deia anys enrere Gabriel) ha comprat dos anys de temps, per veure què passa i cap on anem. I el govern –que bé que hi hagi govern, ja ho vaig dir ahir– ha comprat temps per evitar eleccions, repartir-se conselleries i càrrecs, ajudar-nos a sortir de la crisi i, és clar, apartar de l’equació (ells en diuen “reformular”) l’estratègia independentista i el Consell –el què– durant un temps. De moment, doncs, el “preparem-nos” serà per a la mesa de diàleg. El seu primer èxit ha estat comprar temps per a tots. Potser convenia, o tothom en tenia ganes i no ho deia en veu alta. No ho sé. Jo tinc un déjà-vu i no acabo de veure l’estratègia. Caldrà analitzar-ho amb calma. D’aquí a un temps, és clar. ;-)