Erikotropiko
Erik Sánchez és Erikotropiko, un músic –guitarrista, percussionista, cantautor– nascut a Barcelona fa 30 anys i instal·lat a les comarques gironines des de fa temps. Als 18 anys tocava les percussions amb un grup anomenat Somos Nosotros i, quan en tenia 22 o 23, va muntar amb uns quants col·legues un grup anomenat, amb molta conya, El Cigarrito de Después, que no ha parat de tocar en els últims anys, fins i tot amb alguna incursió internacional. El Cigarrito de Después és una singular proposta en què la rumba catalana es troba amb altres ritmes calents i, a l’escenari, també amb les arts circenses: Gabriela Fernández, Gabi (Flying Pikmis, Volem Volar!), canta i toca la flauta travessera penjada del trapezi. Ara, el Cigarrito està una mica congelat, per les coses de la pandèmia, però continua a la rereguarda, preparant noves cançons. L’Erik va aprofitar el confinament que ens va sacsejar ara fa un any i escaig per posar en marxa el seu projecte personal, Erikotropiko , treballant les cançons en un estudi casolà abans de donar el pas a un altre més professional, amb l’ajuda en les tasques de producció del guitarrista David Coll (Rumbesca) i l'enginyer de so i guitarrista Guillem Vila, llicenciat en Performance, Music Production and Engineering al Berklee College of Music de Boston, amb beca al mèrit acadèmic.
Tot sol a casa, a l’Erik li van començar a sortir cançons que tractaven temes molt personals, gairebé íntims, sense perdre mai del tot la vocació festiva, rumbera i tropical: La teva olor a cafè està dedicada a la seva xicota, i Palabras antes de volar és per al seu pare, que va morir quan era petit. D’aquest tema, hi ha un videoclip a Youtube gravat en un terrat de Girona, amb una ballarina i la ciutat de fons. El següent pas va ser Pulmones de alquitrán, un duet amb Trisku Xicu, però el primer single videoclip oficial d’Erikotropiko va ser Espurna, una cançó “sobre el llegat que ens deixa la gent gran”, gravada amb la cantautora empordanesa Maria Ukuphila. I a principis del 2021, va aparèixer Lara , una cançó que l’Erik va compondre a petició d’una amiga seva de Banyoles, per a la seva filla de tres anys, la Lara, que té una malaltia minoritària. La nena i les seves mares coprotagonitzen el videoclip d’aquesta preciosa cançó que, segons el seu autor, vol “plasmar la idea de superació”, que tan bé representa la Lara, una petita actriu amb bones dosis de simpatia i naturalitat. Ara prepara amb la seva banda, un quintet, un EP que hauria de sortir aviat, amb Palabras antes de volar i cinc temes més que parlin, respectivament, de “la mort, la vida, l’amor, la nostàlgia i la superació”. Així és el món d’Erikotropiko. Caldrà seguir-li la pista.
