Així, qui mana?

Com que aquests dies estem tots pendents del govern del 52% –quin descans!– i la pandèmia va de baixa, ara sembla que els titulars sanitaris hagin passat a un segon terme. Tant de bo que fos per sempre, si això fos sinònim que aquest coi de virus ha desaparegut del mapa. No serà el cas. El virus no se n’ha anat i ara el que passa és que la desescalada ha agafat tal velocitat que algunes mesures del Procicat –que és això que ningú sap ben bé què és ni qui hi ha– ja no atrapen la realitat. Vull dir que abans tots sortíem de casa sabent com anava això de les bombolles de convivència, els horaris, els contactes estrets i tot aquest vocabulari que hem après el darrer any. Ara no. Ara hi ha una mena de barra lliure i em sembla que tot Catalunya és una bombolla. Per això em fa gràcia, veient algunes imatges al carrer, que el Procicat s’hagi entretingut a dir-nos que les reunions socials ja poden ser de deu persones, i no de sis com fins ara. Que no surten al carrer, aquests senyors del Procicat? Em sembla que la realitat els ha superat. Però no els volia pas parlar d’això. La meva reflexió –i d’aquí el títol– era arran del que ha passat aquesta setmana. Es reuneix el govern, el Procicat i qui sigui i anuncien a bombo i platerets que a partir de dilluns les reunions ja poden ser de deu persones, els restaurants poden obrir fins a mitjanit, les taules poden ser de no sé quants... i què passa? Que surt el TSJC i són ells, els qui decideixen que les mesures entren en vigor a mitja setmana i no pas dilluns. Així, qui mana? El govern? Els tribunals? No ho dubtin. Els tribunals. I sempre hi haurà disposat a dur-los el cas, com en aquesta ocasió. Si hem desescalat a mitja setmana no és pas pel govern, és pels tribunals, que s’han convertit –també– en autoritats sanitàries. Es veu que el TSJC es va dividir tant, a l’hora de prendre la decisió, que van haver convocar el que ells en diuen la sala de la discòrdia, per desempatar. Ho saben, no, què passa quan al govern ERC i JxCat no es posen d’acord? Pàgines i pàgines als diaris. Del TSJC no. Esmenen –i dividits– les decisions del govern i no passa res. Potser és que ja ho comencem a trobar normal.