Gat per llebre

Iceta, que se’n va anar a Madrid per deixar pas a Salvador Illa –sí, sí, el de l’efecte Illa–, ahir va tornar a Catalunya com el més alt representant de l’estat a la presa de possessió del president Aragonès. Són bons, aquests socialistes. Van ser clau en l’aplicació del 155 a Catalunya, i ara es veu que ho seran en aquest intent de solucionar “el problema” en una taula de diàleg. Preparin-se perquè ara vindran uns dies d’això que se’n diu bon rotllo amb els socialistes. Trucades protocol·làries, taules de diàleg abans de l’estiu i grans declaracions. A diferència del PSC, que un dia ens va fer creure que estava a favor del dret a decidir, s’ha de reconèixer que el PSOE no enganya. Va ser al costat del PP quan perillava la unitat d’Espanya i s’havia d’aplicar el 155 –el PSC també–, és al costat del rei quan s’ha de salvar la monarquia, i té tan clar què en pensa, de la llei d’amnistia que no la deixa ni tramitar. I ara volen ser clau a resoldre “el problema” que hi ha a Catalunya, que són aquests independentistes que a banda de parlar de la independència resulta que la volen. No se’ls pot pas negar que el PSOE –no fos cas que els perillessin els vots de la investidura– està disposat a córrer certs riscos i a concedir els indults –veurem– diuen (diuen, diuen, diuen) que abans de l’estiu. Per què? Perquè estan convençuts que això permetrà “girar full” i que torni “la normalitat”. Potser sí. La seva teoria és que amb indults, reformes del Codi Penal –això de l’exili els costarà més, ja es veu– i una mica de bona voluntat per part de les dues bandes (ells en diuen “sentit d’estat”) podrem tornar a abans de l’1-O. En algunes coses, ara amb tants pactes nacionals com vindran, a vegades em sembla que ja hi som. Em pregunto, però, si els socialistes van escoltar Aragonès el dia de la investidura, quan deia que el que pretén és “culminar la independència de Catalunya” i fer “inevitable” l’amnistia i l’autodeterminació. Els indults formen part de la solució, segur. Però no sembla que siguin la solució. I em fa l’efecte que els socialistes, hàbils com són, ja han començat allò de gat per llebre.