Aragonès i la pirotècnia

Que els primers passos del nou president Aragonès no trobarien pas un camí de roses, ho podíem suposar per part de la pansida i espinosa candidatura d’Illa, però que l’artilleria granejada provindria del mateix bàndol pel dret a decidir, sí que és un mal senyal. Va abonar la mala maror Artadi, reservant per al darrer minut la rebequeria de fer un pas al costat. S’hi va afegir Batet, esbravant el cava la vigília de la delicada investidura amb el sorprenent argument que el millor pacte és aquell que no té expectatives. Vam escoltar després Sabater, que va advertir que aixecarà el tap de l’aigüera si no es fa el que la CUP desitja. Al cap d’uns minuts arribava l’Albiach, carregant amb duresa contra ERC; sí, el mateix partit que hauria abraçat si el simulacre d’entesa hagués prosperat. I, finalment, al paquet de declaracions hi posava el llacet Puigdemont, cultivant el gènere epistolar amb retrets cap als sectors independentistes que, segons ell, van escampar de manera immoral la brama que pretenia tutelar el nou govern. El bon senyal és que el 132è està exhibint tarannà presidencial i que en lloc de trepitjar els bassals s’ha estrenat encomanant fermesa i esperança. De les dues coses en caldran més dosis que de Pfizer: els jutges, que mai reposen, ja s’han afanyat a moure fitxa i ara pot semblar que el primer acte oficial del nou president ha estat enviar la Brimo a protegir un desnonament i no pas visitar el servei de salut mental de l’hospital Parc Taulí. La primera setmana de la singladura ha demostrat que ningú s’estarà quiet, el dubte és si l’independentisme, maquiavèl·licament estimulat pels poders de l’Estat, tornarà a practicar el tir al peu. Tot plegat pirotècnia, manllevant paraules del mateix Aragonès. De debò ho tornaran a fer? De debò el foc amic tornarà a dominar el full de ruta? A Madrid ja han encarregat més crispetes, convençuts que gaudiran de l’espectacle mentre el canibalisme processista torpedina el govern més progressista, més feminista i més ecologista de la història. Que no sigui també el més breu.