Raça humana
Drets socials: del paper al carrer
En la presa de possessió com a consellera de Drets Socials, Violant Cervera s’ha compromès a fer un pas endavant per “posar les persones al centre” i adaptar polítiques a les necessitats del segle XXI amb el suport d’agents, entitats i món local. Fa falta, realment i es trobarà, el 7 de juny, amb una aturada del sector que se sent desbordat per la manca de recursos i reclama serveis dignes, equitatius i de qualitat –i que no se l’obligui a auxiliar la comissió judicial quan va a practicar desnonaments perquè de qui està al costat és dels afectats–. Nou començament per a problemes que venen de lluny? Esperem que sí. Hi ha un ampli marge de millora. Ens fixem en l’informe 2020 de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials que posa de manifest que a l’Estat la inversió en aquesta matèria (1,98% del PIB) encara no ha assolit el registre del 2012 (2,02%) abans de l’immens impacte de les retallades. A més, s’incrementa la complexitat burocràtica que dificulta l’accés dels usuaris i en conjunt el 40% de la població viu en comunitats amb serveis socials febles o irrellevants. On se situa Catalunya? En un punt mitjà baix d’estancament i a fregar el dèbil. Per què? Bàsicament pel descens continuat en la despesa: de l’1,40% del PIB el 2011 a l’1,27% el 2019, sempre per sota de la mitjana estatal. En termes generals, què tenim de positiu? Una tasca de reconeixement dels drets socials. Amb què ensopeguem? A l’hora de dur-los a la pràctica, amb la cobertura efectiva de les prestacions. Temps nous? Drets socials: del paper al carrer (a les llars).