365 dies de merda

Com s’ho fa aquest grapat de gent que inverteix tot el sant dia a fer que l’odi i la rancúnia supurin pels porus de la seva pell? Aquells que només de mig obrir el primer ull al matí, quan la majoria encara no sabem si just arrenca el dimarts o el dimecres, ja topen amb un motiu per declarar la guerra al món. Gent que veu despulles on tothom veu exquisideses. Que albira tempestes properes on sembla que vol irrompre el sol. Que flirtegen segon rere segon amb el perill de ser engolits per la repugnància. Són aquelles persones que es colen en la nostra quotidianitat com una gota malaia. Els pot arribar a ofendre una abraçada perquè elles resoldrien qualsevol litigi a còpia de canonades, li perdonen la vida al conductor de davant que triga tres segons a adonar-se que el semàfor ja s’ha posat verd, fan anar de corcoll els grups de WhatsApp de l’escola o de la feina perquè han d’aportar la nota nociva. Són aquelles altres que tenen una habilitat sorprenent per transformar minuciosament les xarxes socials en un femer. Deu tenir la seva dificultat, s’ha d’admetre, passar-te la vida maldient i enverinant tot el que t’envolta. S’ha de ser un equilibrista professional per no caure, ni en una petita distracció, de la corda del desacord.

Són persones que estan envaint moltes esferes de la societat, que s’alimenten regularment d’infligir dolor a les que no pensen com elles i que vomiten la seva antipatia cada determinats segons, esquinçant la vida de qui els envolta. Aquelles que poden i miren de convertir un any qualsevol en 365 dies de merda.