‘Spain... still different!!!’

El proppassat dilluns es va inaugurar temporada. Els turistes britànics estan entrant –convidats– massivament al país sense certificats de vacunació o de proves que demostrin que no estan infectats pel SARS-CoV-2; els fan entrevistes a l’arribada a l’aeroport i semblen força contents. Al mateix temps, per evitar una ràpida propagació de la variant índia del SARS-CoV-2, Alemanya limita l’entrada de ciutadans britànics, Àustria ha prohibit els vols directes des d’aquest país a partir del 1 de juny i França s’ho està pensant. No endebades, la setmana passada el director de l’Oficina Europea de l’OMS, Hans Kluge, va dir: “Els líders europeus no haurien de fer els mateixos errors que es van cometre ara fa un any i que van provocar un augment de la Covid-19...”

Als anys 60 del segle passat, Manuel Fraga Iribarne, llavors ministro de Información y Turismo del Gobierno de España, va promoure l’impactant lema Spain is different per demostrar que no érem pitjors que la resta d’europeus, sinó simplement exòticament i graciosament diferents. Sembla ser que ho continuem sent i no només pel clima i l’afabilitat per rebre turistes amb un mínim poder adquisitiu i amants de la xerinola. Tan pobres som? No, no és una qüestió de pobresa, és una qüestió de model econòmic i de desenvolupament, massa concentrat en els de sempre i en pocs sectors, el del turisme representa més d’un 12% del PIB. Si a més hi sumem un model administratiu mal coordinat, encarcarat, partiditzat i, per tant, car i ineficient s’entén que quan trontolla el turisme no quedin recursos per propiciar que les decisions de salut pública puguin ser prioritàries, cercant les ajudes necessàries per fer-ho possible.

és cert que la Gran Bretanya té un 70% i un 16% de la població adulta vacunada contra la Covid-19 amb una i dues dosis respectivament i que la incidència de la infecció és més baixa que a Espanya. Però també és cert que a casa nostra aquests percentatges són d’un 35% i un 17% respectivament i que a la Gran Bretanya s’estan produint brots de la nova soca índia, classificada com a “variable de preocupació” perquè hi ha l’evidència que té una major transmissibilitat i el potencial de disminuir l’efectivitat de les actuals vacunes. En aquest context d’incertesa, i veient el que està passant en alguns països asiàtics, el que toca és intentar aïllar aquests brots per escalonar al màxim la inevitable transmissió de la nova variant. Com a resposta, la Gran Bretanya ha incrementat selectivament els cribratges poblacionals i intenta accelerar la segona dosi de vacuna. No sembla que el criteri d’obertura sense controls d’Espanya, epidemiològicament sigui l’aproximació més encertada.

La dinàmica de la infecció té la seva inèrcia, que tarda a reflectir-se en els indicadors epidemiològics, per això els acceptables indicadors actuals són per mantenir-los, no per esperar que empitjorin i després actuar. L’equilibri entre els interessos individuals i econòmics i els col·lectius és part intrínseca de la Salut Pública i molt en especial de la pandèmia de la Covid-19. Cal trobar-lo. Però entre mantenir les mateixes restriccions de la setmana passada i obrir el país sense cap restricció hi ha moltes alternatives. El director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias de l’Estat, Fernando Simón, ho ha dit en veu baixa: “Me escuchan, pero no soy la única voz.” Els tribunals de justícia han respost de manera diferent a les propostes de restriccions de les seves corresponents comunitats autònomes i alguns legisladors accepten que en absència del marc legal de “l’estat d’alarma” hi hagi un marc jurídic que permeti les respostes més adequades per a cada lloc.

Esperem que, arran de la laxitud de les mesures que s’estan prenent, aquest estiu Espanya no sigui també epidemiològicament i dramàticament diferent dels nostres veïns del centre i el nord d’Europa. A part d’un problema sanitari, també n’hi hauria un de polític...