L’aposta bona

Quina és la tendència mediàtica pseudocultural del moment? La sucursal barcelonina de l’Hermitage, oi? Doncs avui i aquí parlarem del Museu Episcopal de Vic (MEV), que acaba de presentar el seu pla estratègic per liderar el relat de l’art medieval a Catalunya amb l’ambició de deixar petjada internacional, tant d’aquí a allà com d’allà a aquí. No fan volar coloms, aquests del MEV, no. Fa anys que treballen en aquesta direcció, fent molta feina de formigueta per enxarxar-se amb altres museus de referència, obrint noves línies d’investigació i produint exposicions de creació pròpia, defugint el model de projectes importats i descontextualitzats. Ara es veuen amb cor de fer-ne una aposta més forta, i és evident que necessitaran un reforç pressupostari. I, tant o més important que els diners, suport moral. A la majoria dels que defensen la filial de l’Hermitage com si els hi anés la vida (política, econòmica... menys, oh!, la cultural) no els he sentit dir ni piu d’aquesta fantàstica iniciativa del museu vigatà que donarà més valor encara a un dels puntals del patrimoni del país: el romànic i el gòtic. El món no ens mirarà mai pel fet de tenir una subseu de la pinacoteca russa, de la qual ni tan sols sabem les obres que hi vindrien: només els ingenus es creuen que ens portaran les estrelles. I sí que ens mirarà per allò que ens fa singulars perquè no ho atresora ningú més.