Ho ha tornat a fer
Els gironins recordem amb lluentor als ulls com Ryanair s’establia a Vilobí al tombant de segle
L’aeroport de Girona torna a estar en perill. Cada vegada que Aena vol obrir una nova porta a l’aeroport del Prat, les instal·lacions aeroportuàries de Vilobí perden un llençol o part de l’aixovar. A més, el territori es troba lligat de mans i de peus. El món econòmic pressiona perquè les instal·lacions a Barcelona puguin créixer emmirallant-se en les xifres mastodòntiques de Barajas i convertir l’aeroport català de referència en un hub internacional. Aena ho torna a fer.
Els gironins recordem amb lluentor als ulls com Ryanair s’establia al voltant del tombant de segle i anava creixent i creixent a l’aeroport de Vilobí. Tots recordem les imatges de cotxes aparcats a la voravia quan s’acostava una Setmana Santa o un pont llarg, i també durant l’estiu. Això va fer sorgir una infinitat de negocis paral·lels al voltant de l’aeroport. Però aquella imatge ja ens queda molt llunyana. El 2008, Vilobí va assolir el seu màxim, amb 5,5 milions de passatgers, i Aena hi va intervenir. Va obrir la porta del baix cost per rendibilitzar la terminal vella, i la companyia irlandesa, que era pràcticament el monocultiu a Girona, va marxar amb la majoria de vols cap al cap i casal de Catalunya. Ara Aena ho torna a fer. Com deia, el sector econòmic i turístic de Girona tampoc pot alçar gaire la veu, perquè qui té prou força per aixecar la veu contra una gran inversió en una infraestructura? El consell de cambres catalanes ja ha advertit que la inversió no pot anar en detriment de Girona i Reus, però tothom és conscient que els dos aeroports tenen mala peça al teler.
A més, un té la sensació que la proposta d’Aena no té en compte els canvis de mobilitat que la pandèmia ens ha portat. Barcelona es trobava abans de la Covid al límit del nombre de passatgers que podia admetre, però ara la clau de volta és si la mobilitat mundial es recuperarà a nivells prepandèmics o si la virtualitat farà que es cremi menys querosè per reunir-se amb una empresa o una altra. És cert que Girona ha fet els deures els últims anys i com a mínim ha aconseguit que més empreses més enllà de Ryanair s’hi estableixin. Amb aquest nou escenari, la connexió amb l’alta velocitat que semblava ja compromesa pel govern estatal pot quedar en dubte, i és una connexió necessària per situar-se als nivells europeus. Si això acaba passant, Aena ho haurà tornat a fer.
