Pere i Pedro

En breu el president Pere Aragonès protagonitzarà una escena de sofà a La Moncloa; una seqüència precedida per Tarradellas, Pujol, Montilla, Maragall, Mas, Puigdemont i Torra, a la banda catalana, i per Suárez, González, Aznar, Rajoy i ara Sánchez, a la banda espanyola. De sempre han estat entrevistes de gran solemnitat que han reflectit l’ambient polític del moment. En el llarg mandat de Pujol, el protocol havia anat des que la Guàrdia Urbana de Madrid li obrís pas fins a La Moncloa amb Aznar esperant-lo a peu d’escala fins a ser rebut només per un funcionari de segon nivell perquè el presidente s’havia mostrat ofès per unes declaracions prèvies de l’honorable. Tot i que l’entrevista dels presidents hauria de ser un fet inclòs dins la normalitat institucional, no ha sigut així i han quedat vestides de gran solemnitat enmig d’un misteri que mai ha descobert nítidament què s’han dit els presidents tancats tota una tarda asseguts en un sofà. Ara, i com a previsió de l’entrevista, l’agenda de temes és llarga: crisi social, econòmica i emocional derivada de la pandèmia. Revisió del model de seguretat i ordre públic, els desnonaments i, des de fa uns dies, temes afegits com ara l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Una agenda que té prioritats, com ara els indults amb la derivada de petició de la part catalana de la llei d’amnistia i autodeterminació. Si es resolguessin la meitat dels temes esmentats s’haurien ben guanyat el sou. Pere Aragonès i Pedro Sánchez tenen problemes molt similars a casa seva, un fet que els porta a tenir una bona sintonia. Tots dos governen en coalició i en determinats moments poden aguantar-se per un fil; unes respectives coalicions que s’han asserenat en els últims temps malgrat que resulta difícil pensar que Pedro i Pere resoldran l’històric problema Catalunya-Espanya en l’escena de sofà a La Moncloa dels pròxims dies.