El gran negoci del terror

Des del 1983 fins al 1987 diverses ciutats europees –també Barcelona, al Museu de la Cera– van acollir l’exposició Inquisició. Instruments de tortura des de l’edat mitjana fins a l’època industrial, que si algú de vostès va visitar ben segur que no haurà oblidat l’esgarrifosa eficàcia dels turments ideats per la ment humana en l’exercici de la justícia ja sigui pel braç diví o pel secular: populatxo escarmentat –i distret amb l’espectacle de la sang– és temorós i obedient. Sarcòfags amb claus per a un lent i dolorós escolament, gàbies penjades en cruïlles de camins on les víctimes eren tancades fins que morien d’inanició, rodes esbocinadores, fuets per escorxar, serres, ceps, poltres, cinturons de castedat, destrals, aixafacaps... Una autèntica galeria de l’horror! En volem destacar alguns artefactes, com ara collars de pues, cadires d’interrogatori amb agullons o cinturons de subjecció, perquè degudament adaptats han arribat a la nostra època. Amnistia Internacional informa sobre l’ús actual de cinturons i porres paralitzants a través de descàrregues elèctriques, de porres amb pues (de plàstic dur o de metall), de grillons pel coll –alt risc d’asfíxia–, de cadires d’immobilització com a suport dels interrogatoris més violents. Qui els fabrica o actua de representant? Els Estats Units, Sud-àfrica, la Xina, l’Iran, Israel, l’Aràbia Saudita, Ucraïna, Bielorússia, l’Uzbekistan... Qui els compra? Els Estats Units, Sud-àfrica, les Filipines, la Xina, Rússia, Cambodja, el Nepal, Tailàndia, Austràlia... (dades del 2019). Continuem instal·lats en la barbàrie i a sobre en fem negoci –i el que no sabem!