Mayerling

Quan aconsegueixes sortir de la interminable perifèria de Viena, una carretera sinuosa que s'enfila et condueix fins a Mayerling, el pavelló de caça dels emperadors d'Àustria. Aquell discret recinte que sorgeix en un revolt va ser escenari d'un episodi sagnant. L'arxiduc Rudolf d'Habsburg, hereu de Francesc Josep i de Sissí, casat per raons d'estat amb Estefania de Bèlgica, s'hi va refugiar el 30 de gener del 1889 amb la seva amant Maria Vetsera, després de l'ultimàtum patern perquè trenqués aquella relació. Allà va matar l'amant, que encara no tenia setze anys, i es va suïcidar. Ara el fet podria ser presentat com un cas de violència de gènere, però en realitat va ser una tragèdia històrica, el començament de la fi de l'imperi austrohongarès.

L'ocultació de la mort, volguda per evitar l'escàndol, va desfermar la imaginació popular i, de llavors ençà, s'han explicat dotzenes de versions diferents d'aquell tempestuós final. Entorn d'ell s'han escrit novel·les romàntiques, cròniques detectivesques i teories científiques. Terence Young va reconstruir el magnicidi en una pel·lícula poc afortunada, mentre que Claudio Magris ha dedicat a aquesta “pobra i tendra història” cinc pàgines memorables d'El Danubi.

L'ira de l'emperador davant l'atrocitat del seu fill va fer trencar en dos el pavelló de caça per incrustar-hi al bell mig una capella neogòtica en què un estol de carmelites havien de resar eternament per l'ànima dels malaurats difunts. Així es pot veure ara aquell edifici estrany i solitari, immergit en un silenci glaçat. Als seus peus, s'hi estenen els prats verds com una enorme catifa fins al fons d'una vall càlida i ubèrrima. Fa angúnia constatar que una escena tan patètica tingués com a teló de fons un escenari tan idíl·lic. Quan van sonar els trets fatals, a Mayerling, el paisatge majestuós no es va immutar. És una demostració extrema de com la natura, serena, contempla impàvida i impassible les estridents barbaritats dels humans.