‘Andaluces de Jaén’

De Miguel Hernández i Paco Ibáñez, dedicat al món del treball, a tothom qui amb el seu esforç ha aixecat aquest país (tots els països) i amb còpia a Pere Barrios, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, que està preparant el llançament de Patronal Catalana amb propostes que defensen un escandalós increment de la precarietat. Diu la cançó: “Andaluces de Jaén, / aceituneros altivos, / decidme en el alma: ¿quién, / quién levantó los olivos? / No los levantó la nada, / ni el dinero, ni el señor, / sino la tierra callada, / el trabajo y el sudor. / Unidos al agua pura / y a los planetas unidos, / los tres dieron la hermosura / de los troncos retorcidos. / ¡Cuantos siglos de aceituna, / los pies y las manos presos, / sol a sol y luna a luna, / pesan sobre vuestros huesos! / Jaén, levántate brava / sobre tus piedras lunares, / no vayas a ser esclava / con todos tus olivares.” Més bé no es pot expressar, al camp, a les fàbriques, a les mines, en els serveis, en l’atenció i cura o davant de la pantalla, a Jaén, a Birmingham, a Puno i a Avinyonet de Puigventós, en els segles que ens precedeixen i avui en dia, milions de persones anònimes han mogut i mouen la roda del progrés conformant un patrimoni que és –tant si hi està declarat com no– de la humanitat. El senyor Barrios demana aturats a cost zero per les start-ups, aprenents sèniors a baix preu i s’irrita davant les indemnitzacions per acomiadament: “A sobre que et faig fora, encara t’he de premiar?” Proposa modernitzar maquinària i treballadors i fa la impressió que en realitat el que voldria són esclaus moderns. Compte!