Govern ampli

El món municipal continua rodant. Sovint seguint la rodera que marquen els aparells del partit i, d’altres cops, intentant buscar altres vies, per allò que en diuen “en benefici de la ciutat”. A Tarragona, ahir, just dos anys després de la seva investidura, que posava fi a dotze anys de govern socialista, l’alcalde republicà, Pau Ricomà, feia un cop de timó amb l’anunci d’un pacte de govern amb la CUP i Junts per Tarragona (un grup que en les últimes setmanes se n’havia desmarcat). Aquesta suma de darrera hora ha acabat deixant fora, però, els dos regidors d’En Comú Podem (que ocupaven les carteres de Patrimoni i Serveis Socials i Salut Pública), que fins ara eren els únics socis de govern. Pocs minuts després de l’anunci de Ricomà feien pública la decisió d’abandonar l’executiu, acusant l’alcalde de doblegar-se davant els interessos de més amunt: “Tarragona és i ha estat moneda de canvi del pacte Junts-ERC a la Generalitat”, indicaven els comuns, als quals l’alcalde els continuava oferint la possibilitat de seguir al govern. No ho ha tingut fàcil, Ricomà, en aquests dos anys, en què, a més de la pandèmia, s’ha trobat amb l’accident petroquímic més greu (el de l’empresa Iqoxe, que encara cueja) i amb la suspensió del pla urbanístic (POUM) pel Tribunal Suprem. A Esquerra li han faltat mans, però ara s’obre a Tarragona un govern ampli, en el qual només falten els regidors d’En Comú Podem, els quals, ells sí, seguint la rodera marcada pel seu partit, s’autoexpulsen del govern. Un error, i encara més si tenim en compte la bona feina que tots dos havien dut a terme.