La història no els absoldrà

Carlos Puebla, cronista de la revolució: “Aquí pensaban seguir, ganando el ciento por ciento, con casa de apartamentos, y echar al pueblo a sufrir, y seguir de modo cruel, contra el pueblo conspirando, para seguirlo explotando”. La Cuba de Batista, el gran casino i prostíbul dels Estats Units, màfia i corrupció, camperols analfabets malvivint la misèria i el racisme. “Y en eso llegó Fidel”, Fidel Castro, Raúl Castro, Ernesto Che Guevara, Camilo Cienfuegos, Juan Almeida, Ramiro Valdés i també Vilma Espín, María Antonia Figueroa, Asela de los Santos, Gloria Cuadras, Melba Hernández, Haydee Santamaría i tota la guerrilla que va enderrocar la tirania. “Llegó el comandante y mandó a parar” i l’imperi va treure les urpes contra una revolució que havia de ser verda com les palmeres: “Ni pa sense llibertat, ni llibertat sense pa”, deia Castro a principis de 1959. No ho van permetre en aquell context de guerra freda. Invasió de Bahía Cochinos i bloqueig polític, econòmic, comercial i financer impulsat per Eisenhower i signat per Kennedy. Objectiu: rendició per gana. Han passat 60 anys i 13 presidents per la Casa Blanca i la fustigació continua, també en temps de pandèmia. Dilluns el ple de l’Ajuntament de Girona va votar favorablement una moció presentada per Justícia i Pau, la comissió de l’Agenda Llatinoamericana i la Coordinadora d’ONG Solidàries per aturar aquesta política genocida que la història no absoldrà, i en suport a unes relacions basades en el respecte a la sobirania nacional, la llibertat i la cooperació. Ja seria hora...