Agrupacions polítiques

L'actual desafecció política té molt a veure amb els partits polítics, totalment desacreditats i rebutjats, si bé sembla que no existeix cap alternativa vàlida per substituir-los. Arribats a aquest punt, potser caldria apostar per propostes creatives que tinguessin en compte la responsabilitat individual de cadascuna de les persones que temporalment decideixin destinar un període del seu temps a dedicar-se a la política com un acte de servei comunitari. S'hauria de trobar una fórmula que fes possible assumir responsabilitats individuals conjuntament amb altres de comunitàries. Aquesta recerca seria possible en l'entorn creatiu del nou estat independent de Catalunya, amb un plantejament del segle XXI que tingués en compte les noves xarxes socials per gestionar i conformar una societat xarxa del coneixement.

La política acostuma a bascular entre dos plantejament extrems: el del conservadorisme i el del progressisme, tot i que tots dos extrems es decanten cap al centre més proper als seus plantejaments. S'haurien de crear dues grans agrupacions polítiques que funcionessin com a xarxes socials, la conservadora i la progressista, dotades dels recursos econòmics i humans adequats, per atendre les necessitats individuals i comunitàries de la nova classe política a la qual haurien d'aixoplugar.

Aquest és el gran repte que ha d'assumir una societat que ha arribat a la convicció que l'aposta per un estat independent, dins del marc de la UE, és la solució que millor satisfarà les seves necessitats de creixement personal i comunitari per poder esdevenir una Catalunya rica i plena. El que no pot ser és pretendre crear una nova forma de fer política amb els mateixos plantejaments que han fet que siguem on som. No podem continuar fent el de sempre, cal forçosament canviar i, si no som capaços de fer-ho, acceptem de bon grat l'actual colonialisme de l'Estat espanyol. Si no sabem ser senyors, siguem criats, que d'això sí que en sabem ser, fa massa anys que en som.