La llengua, sempre

Al pacte de legislatura entre la CUP i ERC, la paraula “llengua” no hi ha apareix cap cop! Al que van signar JxCat i els republicans hi apareix tretze vegades i hi ha un apartat específic sobre el tema on, la mesura prevista principal és “impulsar un gran Pacte Nacional per la Llengua per tal de protegir, incentivar i incrementar l’ús de la llengua catalana en tots els sectors”, especialment en els més deficitaris i que tots coneixem prou bé: etiquetatge, justícia, producció audiovisual o videojocs. També es fa esment de la necessitat de fer una “aposta decidida pels continguts adreçats al públic infantil i juvenil” en la nostra llengua, un camp que, com tothom sap, ha quedat pràcticament abandonat per la desídia dels responsables de TV3. Abans s’hi parla del paper clau del català en l’ensenyament i de la necessitat de preservar-lo i potenciar-lo a les universitats.

Paraules maques i bones intencions que cal, naturalment, celebrar, però en les quals trobem a faltar la fermesa que necessitaria l’emergència en què ara mateix està situada la nostra llengua: directament en camí de ser apartada de l’ús quotidià i en un descens imparable de parlants arreu del país. Com en tot, hi ha rebrots i esperances, jovent implicat que no dubta a fer servir el català a les xarxes i ciutadans militants que sempre usen la nostra llengua i que l’exigeixen sense por de companyies, serveis públics i determinats cossos policials que, sovint, la marginen amb total menyspreu.

Però és evident que no n’hi ha prou amb dir, com afirmava la nova consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ara fa uns dies: “Hem d’obrir un debat constructiu amb els agents socials i polítics per impulsar l’ús del català en tots els àmbits d’una societat plurilingüe.” D’acord, però, n’estem una mica tips i, sobretot, cansats, de tantes bones intencions i de tant bla-bla-bla... perquè al final la llengua continua allà mateix o pitjor.

Amb tots els respectes, la llengua hauria de ser un dels grans eixos de l’actual govern, i no només un apartat més, com, malauradament, així és. La prova, els pactes de govern. Sobretot aquell que ni l’esmenta.