Opinió

opinió

Cal un pont que ningú demana?

La nova via hauria de travessar zones agrícoles i paisatges

El programa de la Generalitat per millorar les carreteres del Baix Ter inclou una variant de Torroella de Montgrí. Per fer-ho, caldria construir un pont sobre el Ter, amb un recorregut d’un quilòmetre i trenta metres d’alçada, a banda d’un quilòmetre més de carretera en sòl ferm per completar la infraestructura, creuant la plana. Uniria la carretera que va de Serra de Daró a Torroella amb la que va de Verges a Torroella.

Beneficis? Millorar el flux de trànsit a les entrades de Torroella durant els mesos d’estiu. Perjudicis? Molts. La nova infraestructura hauria de travessar zones agrícoles i paisatges que representen un gran atractiu mediambiental i turístic, i que mai més no tornarien a ser el mateix. Davant d’això, la Generalitat hauria de preguntar-se si fa falta una obra que, en realitat, ningú no ha demanat (ni tan sols l’Ajuntament de Torroella). Sí, és clar, la gent que hem de fer cua a les entrades de Torroella els dos mesos d’estiu pensem que estaria molt bé estalviar-se-les. Però són només dos mesos, i la solució potser seria pitjor. I l’Ajuntament de Torroella ja ha previst una variant a l’entrada del municipi, amb inici passat l’actual pont sobre el Ter, per anar cap a l’Estartit sense haver ni d’ensumar el poble. Dels vint milions que l’any 2016 es van prometre per a la millora de les carreteres d’accés al Baix Ter, el nou pont segur que se n’emportaria una bona part. No seria millor destinar aquests diners a endreçar la totalitat de les principals vies de comunicació de la zona, tant si està previst com no? Per exemple, la carretera de Torroella de Montgrí a la Bisbal d’Empordà, passant per Serra de Daró, Ullastret, Canapost i Vulpellac, suporta cada dia un pas considerable de vehicles (una part d’ells, camions, autobusos i maquinària agrícola) perquè és la connexió directa entre totes aquestes poblacions, però el seu estat és el d’una via més que secundària: ferm malmès, calçada més que justa, sense marges de seguretat i amb punts cecs que són perillosos.

Traient de context una frase del president Pere Aragonès (espero que em disculpi la llibertat que em prenc, però és que em ve al pèl), es tracta de “superar els obstacles que dificulten el camí i recuperar l’amplada que permet avançar a tothom”. Doncs això, però aplicat a les carreteres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.