Conseller Jaume Giró

Amb l’arribada de Jaume Giró al món de la política s’evidencia allò que tantes vegades s’ha dit. L’endogàmia i l’arribisme partidista que domina els nostres partits empobreix i provoca que tinguem una classe política més preocupada per la subsistència i per les pròximes eleccions que no pas per tirar endavant projectes que ens facin avançar. Admiro aquelles nacions on la política es nodreix de persones que abans han triomfat a la vida privada i fan un salt temporal a la res publica, com a acte de servei. Recordo haver llegit una entrevista feta a José Manuel Campa, un professor d’èxit i reconegut internacionalment, que va deixar la docència per incorporar-se com a secretari d’estat d’Economia del govern Zapatero, i a la pregunta del periodista sobre per què havia deixat la docència per anar a la política va fer una resposta que em va semblar molt significativa de les cultures de servei. Va dir: “La meva dona és americana i quan li vaig comunicar la proposta ella em va dir que al seu país, quan el govern et demana per complir una missió, no t’hi negues.” Segurament és per aquest sentit del deure i del patriotisme que el mateix Andreu Mas-Colell, Jaume Giró, Joan Canadell..., per exemple, que han triomfat en les seves professions, han fet un salt a la política. I, curiosament, si repassem els seus escrits o les seves intervencions publiques, hi podem trobar un fill conductor, que és que tots ells parlen clar, i amb números, siguin al fòrum que sigui.

La intervenció que Jaume Giró va fer com a conseller d’Economia en el Cercle d’Economia, poc abans que ho fes el president Pedro Sánchez, crec que s’hauria d’emmarcar en aquest aire nou de fer política. Ja hi ha hagut diverses sessions en el Parlament de Catalunya en què la presidenta Laura Borràs ens està mostrant que, quan un té capacitat i domini, sense estridències, pot fer arronsar els diputats més cridaners i més maleducats. És un canvi que dignifica la Institució i que mostra que, com tantes coses en la vida, no tothom està preparat per fer-ho tot.

Jaume Giró, ja abans de prendre possessió, va rebre crítiques pels seus orígens professionals dels més radicals i sectaris de la CUP, que volien imposar una puresa de sang pròpia dels totalitaris. Però resulta que ell ha fet el que no ha fet ningú fins ara: ha anat al temple de l’espanyolisme, amb un auditori ple d’empresaris i de l’Íbex35, i els ha fet un discurs molt clar. I, de la mateixa manera que ells es permeten de fer discursos espanyolistes, ell, amb fets, ha reclamat també el dret de parlar clar des de l’independentisme. Un fet inusual i únic, que de ben segur haurà aixecat més d’una reticència en tots aquells que es pensaven que era un dels seus.

Sempre he dit que per defensar Catalunya no calen estridències perquè no hi ha res més poderós que les dades, i malauradament a Catalunya en tenim un gran arsenal que avala la discriminació de tants anys. Parlar només dels 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal en aquell auditori podria semblar perdre el temps, però, si dius que cada català, cada any, ha de suportar un dèficit de 2.200 euros, fas molt més visible la tragèdia.

Va demanar la cogestió dels fons Next Generation, per evitar l’opacitat i la discriminació en el repartiment i perquè Catalunya ha fet els deures d’aportar més de mil projectes perquè siguin estudiats.

Per cloure, va posar el dit a la nafra, recordant el presos polítics, els exiliats i els represaliats, fent una menció especial al professor Andreu Mas-Colell, que l’escoltava des de la quarta fila, fent una pregunta retòrica però punyent: si algú pensava que el professor Mas-Colell era un delinqüent. I va alertar de la facilitat que els estats llisquin cap a formes despòtiques i repressives i es converteixin en un Leviatan perseguint una societat que hauria de protegir. I diu que una cosa semblant passa a Catalunya amb l’assetjament de l’Estat. I acaba amb una evidència clara: “La millor manera que Catalunya fos econòmicament eficient seria ser un estat independent dins de la UE.”

El Conseller Giró ha deixat el llistó molt alt en la seva primera intervenció en un auditori que coneix molt bé.