En Ribas

En Joan Ribas, en Ribas per antonomàsia, caminava per la ciutat amb un posat adust, potser sorrut. A vegades el saludaves i ni et veia, i altres vegades contestava tot arrancant un principi de somriure, aquell riure murri que també el caracteritzava. Aquests dies amics i coneguts ja han descrit les seves virtuts, moltes més de les que el seu posat reservat i discret deixaven entreveure. La Girona dels darrers seixanta anys no s’entendria sense el paper determinant d’aquest activista irreductible ja fos a Ràdio Girona, en els premis Bertrana, a Presència, en la fundació de la Llibreria 22 o en el fet que ell va portar l’empresari Joan Bosch al Punt Diari, quan la cooperativa ja havia esgotat tot el crèdit. Com recordava Joan Vall Clara, durant tres dècades en El Punt van manar tres Joans: l’amo, l’assessor i l’executiu. Feia anys que el coneixia, però no vaig ser capaç de travessar la teòrica cuirassa d’home sever que l’envoltava. Ribas havia estat bon amic del meu sogre, Josep Maria Capella, i la relació amical entre familiars ha continuat amb els fills i nets, però jo no vaig saber arribar a l’ànima d’en Ribas. Potser perquè alguna me’n va fer gruar en els consells editorials d’aquest diari a les comarques gironines en els anys noranta. Era un consell de primeres espases: a més de Bosch i Ribas, hi havia Narcís-Jordi Aragó, Modest Prats, Francesc Ferrer, Sebastià Salellas, Josep M. Casas i Carles Barba, per citar els que ja ens han deixat. L’Aragó argumentava tan bé com escrivia i no deixava gaires opcions de rèplica. Modest Prats era lúcid i abrandat i amb aquell tro de veu imposava, però en Ribas, com deia en Terribas, t’escridassava o et renyava, buscant una reacció. Imposava respecte, com el que havia aconseguit amb les seves cròniques dominicals, una veu crítica i desacomplexada. Empresari d’èxit, ho deixava gairebé tot per centrar-se en els assajos dels Pastorets, la primera escola teatral catalana. Ribas també era omnipresent a qualsevol cita cultural que es convoqués a la ciutat i tant el trobaves al Truffaut com en una presentació d’un llibre o una xerrada. Gràcies a la seva passió per les arts escèniques ha deixat una col·lecció de més de quinze mil llibres sobre teatre i la sala La Planeta, una autèntic regal per la ciutat. Ara ja deu estar preparant la versió eterna dels Pastorets amb l’Aragó, els germans Capella, en Canals, en Casas, en Donato...