Escòria

És el material de rebuig que es forma durant la fusió de metalls i també durant la reducció dels minerals. Des de 1975, la incineradora de Sant Adrià de Besòs ha estat cremant tota mena de residus procedents de Barcelona i de municipis metropolitans pròxims. Producte de la incineració quedaven muntanyes de cendres i escòria que s’havien de fer desaparèixer d’alguna manera. Part d’ells es van fer servir per reomplir terrenys, com qui amaga la porqueria sota l’estora tot mirant que no la descobreixi ningú. A això s’afegeix en municipis com Sant Adrià els espais que havien estat industrials i que van quedar sense descontaminar quan les fàbriques van marxar. Alguns materials amb riscos potencials per a la salut han acabat aflorant amb el temps i donant la raó als grups ecologistes, que alertaven que el passat industrial del municipi acabaria passant factura sense que ningú els fes gaire cas. Ara, el tancament de la platja del Litoral, on s’han detectat materials amb risc cancerigen, posa en guàrdia una població que durant massa anys ha estat l’habitació dels mals endreços del que Barcelona no volia i que encara en pateix les conseqüències a causa de la desídia dels que no han sabut posar la salut dels veïns per sobre dels interessos de fora.