Diferents vares de mesurar

Ja no és notícia però m’hi referiré, perquè ho tornarà a ser i portarà cua. Recordeu que el TSJC va ordenar a la conselleria d’Universitats i Recerca per mitjà d’unes mesures cautelaríssimes disposar de les proves de la selectivitat en les tres llengües oficials a Catalunya en un termini d’impossible compliment? Aquesta interlocutòria argumentava que obligar l’alumne a fer la petició expressa, si no volia les proves en català, podia significar una vulneració dels seus drets lingüístics i que l’elecció de la llengua no pot venir determinada per l’administració. Bravo.

Com deia, la notícia és de fa dies, però no surto del meu astorament. Ara resulta que el TSJC exigeix una cosa que fa anys i panys que demanem a l’administració de justícia: que es deixin de vulnerar els drets lingüístics dels catalanoparlants, en un àmbit on –a l’inrevés que amb les PAU– la llengua per defecte és el castellà, i el català n’és la llengua per absència. Els soferts catalanoparlants hem de demanar sempre i en tot cas de manera individual i expressa –ai l’as!– rebre les notificacions en català, perquè els funcionaris judicials no tenen obligació de conèixer aquesta llengua. Es respecta doncs el dret de la ciutadania i dels professionals a ser atesos i entesos en català? Les citacions adreçades a la ciutadania es fan en català per defecte? Es notifiquen les sentències en les tres llengües oficials sense necessitat de petició expressa? La resposta és no, no i no. Malauradament el dret d’opció lingüística de l’article 33.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a l’àmbit judicial és paper mullat. A l’administració de justícia l’elecció de la llengua ve determinada pels seus funcionaris i no per l’administrat, i en les actuacions orals aquest dret empetiteix fins a desaparèixer, llevat de comptades excepcions. Els jutges no solen informar dels drets lingüístics, es menysté la importància d’expressar-se en la llengua pròpia i es buiden de contingut quan qui jutja manifesta que no ens entén. És una anomalia enorme que encara ara una jutgessa et pugui interrompre per etzibar-te “ en castellano que soy de Madrid”, esclafant el dret d’opció a cop de punyetes.

Per un moment vaig pensar que el TSJC amb l’anterior resolució havia trobat el desllorigador de la qüestió, però es referia a les PAU, on el català és la llengua per defecte. Diferents vares de mesurar.