Una burilla incívica
L'Ajuntament de Barcelona ha obert la campanya d'estiu
amb una ofensiva com poques se'n recorden. Civisme, civisme i més civisme. Primer resultat, fa uns quants dies: un desgraciat multat pels municipals per haver llençat a terra la burilla de la cigarreta. Sí, senyor, amb un parell de daixonses.
Multa de la bona. I a pagar, que per això tens DNI de la NUI (Nació Única i Indissoluble) i no ets un turista! No, senyors, no, un cop més ens volen fer passar bou per bèstia grossa, amb la millor de les intencions. I això significa que, d'entrada, llepen desgraciats com el de la cigarreta.
L'alcalde ha donat ordre de multar per tal de tenir unes boniques estadístiques a la fi de l'estiu. Tot són multes, tant és si són d'un desgraciat que llença una burilla a terra. De mica en mica s'omple la pica. Quin és el problema? Que es va al que és senzill. El municipal pressionat per dalt perquè posi multes cíviques compleix l'expedient de la manera més fàcil perquè no té un altre remei. Veurem un reguitzell de multes absurdes, aquest estiu.
Perquè això no és Suïssa, on ja no resta sinó multar qui gosa llençar burilles per terra. Aquí hi ha uns quants milers de prioritats més (això sí: més difícils de castigar). Sembla increïble que els tècnics de l'Ajuntament no s'adonin que publicitar el càstig al desgraciat de la burilla els deixa en ridícul davant per exemple de l'espectacle quotidià dels contenidors esventrats, amb el seu contingut per terra a causa dels sense sostre que els remenen per trobar coses per vendre. Sembla absurd el càstig al fumador incívic davant l'espectacle habitual d'empreses (de vegades fins i tot municipals) que no compleixen els horaris de feina.
Sembla absurd el càstig al fumador incívic quan encara hi ha tantíssims amos de gos que permeten al seu animal defecar en espais verds on juguen nens sense recollir-ne la merda. Sembla absurd el càstig al fumador incívic davant la brutícia massiva de les àrees més turístiques. Sembla absurd el càstig al fumador incívic, en fi, quan al carrer, el nombre de cendrers, sense anar més lluny, és testimonial.
I així podríem anar elaborant una llista encara més bonica que l'estadística que busca l'Ajuntament. Però és clar, seria molt més complicat, entre d'altres coses perquè caldria enviar els municipals a barallar-se de debò pel civisme. I els agents tenen moltes altres feines que els demanen. Per tant, és humà: en comptes d'investigar per què una captaire romanesa demana almoina utilitzant un nen de reclam, o per què un sense sostre fa un bon merder entorn d'una font pública per rentar-se els peus, el que fa és enganxar pel coll un oficinista que ha gosat llençar una burilla de cigarreta a terra. Va així, això.
