‘Sacrosanta’, adeu, adeu...

Tant esquinçar-se les vestidures i muntar processons amb el ciri enlaire i a punt de combat no ho va poder evitar: el 1981, ara fa 40 anys, va desaparèixer per llei la figura de la sacrosanta. La sacrosanta, per a qui afortunadament no ho sàpiga, era aquella dona que els homes posseïen fins que la mort els separés, la posseïen per dret de conquesta –repòs del guerrer– i per benedicció divina –la vida és un sacrifici–, era per naturalesa dòcil, pudorosa, entregada en cos i ànima a la família i dipositària de l’honor del marit fins a l’extrem que des del 1944 fins al 1961 el codi penal franquista recollia l’uroxicidi honoris causa: si ell sorprenia en flagrant adulteri la seva esposa o una seva filla menor de 23 anys que visqués a la seva llar estava autoritzat a lesionar-les o a assassinar-les. El 1981, maleïda per l’Església i els estaments més reaccionaris amb Fraga Iribarne al capdavant i defensada pels partits d’esquerra i el sector socialdemòcrata del ministre Fernández Ordóñez a la UCD, es va aprovar la llei 30/1981 de 7 de juliol del divorci, una fita ineludible en el camí de la igualtat que acomiadava aquella sacrosanta de la mística nacionalcatòlica i inaugurava un seguit d’avenços en el terreny de les llibertats que tampoc han estat fàcils d’assolir: llei de l’avortament (1985, modificada el 2010), del matrimoni igualitari (2005), trans (2007; la nova al consell de ministres de dimarts que ve), de l’eutanàsia (2021). Sempre amb l’oposició furibunda del PP, expert en això d’esquinçar-se les vestidures i muntar ciris per retornar-nos a l’edat mitjana. Que s’hi quedin ells!