opinió
Sant Pere
Aragonès i Sánchez han parlat llargues estones per telèfon abans de veure’s protocol·làriament aquesta tarda. Avui, però, hi haurà solemnitat i sobretot una foto important dels dos presidents. Imatge que amb els temps que corren és necessària en el cas que es vulgui assolir algun acord. La foto formarà part dels annals de les trobades entre els presidents que van encetar Josep Tarradellas i Adolfo Suárez en plena transició política dels anys setanta. La d’avui serà una altra foto del llarg camí entre Catalunya i Espanya. Una història que fins avui no ha arribat mai a la màxima plenitud i que va des del “conllevamos” d’Ortega y Gasset fins a notables cops de porta com el que va rebre Puigdemont de Rajoy, i fins els pactes més o menys manegats que aconseguia Jordi Pujol amb el govern de torn amb llargues escenes de sofà, com van haver de fer tots els altres presidents catalans, inclòs fa tres anys, quan el president Torra va portar una ampolla de ratafia a un Sánchez més feble i amb menys rèdits polítics amb Catalunya que en aquests moments.
Al president Aragonès li serà molt difícil poder anar-se’n satisfet de Madrid, quan hi haurà un altre signe inequívoc de mala política en contra de la situació catalana: la fiança milionària que demanarà el Tribunal de Comptes a una quarantena de membres que van ser en el govern català entre el 2011 i el 2017. El citat tribunal els responsabilitza de malbaratament de fons públics. Entre d’altres, hi ha Junqueras, Puigdemont, Mas, Homs, Munté i Romeva. Un fet que deixa clar que no hi ha manera humana de desjudicializar la política. La taula de diàleg hi serà només present. Una taula imprescindible per canviar els rumbs polítics actuals. La taula va per llarg i si es fa no serà fins després de l’Onze de Setembre. De moment trobades governamentals per a una negociació que encara no ha començat. Benvingudes siguin...