Pensions i vacunes

De vegades ens presenten com a extraordinàries coses que haurien de ser normals. Penso, per exemple, en la revaloració anual de les pensions d’acord amb l’IPC que acaba de consensuar el govern espanyol amb sindicats i patronal recuperant una fórmula anul·lada al seu dia per Rajoy. No entra en el camp de la lògica adequar les pagues que han de rebre els jubilats a l’increment del cost de la vida? Per què se’ns ven com un gran pas endavant el que hauria de ser la correcció d’un desequilibri injustificable?

O en la campanya de vacunació de la Covid-19. Saber que tens la dosi disponible, anar al centre amb l’hora prèviament concertada a través del mòbil i rebre la injecció corresponent de mans de personal que actua amb la màxima professionalitat. És reconfortant comprovar l’eficàcia de l’organització, sí, però no és això el que, al capdavall, cal esperar d’un sistema de salut públic i modern?

No vull dir amb tot això que haguem de menystenir les conquestes guanyades amb els anys ni ignorar-ne el cost econòmic ni, al contrari, que ens haguem de donar per satisfets de la manera com funcionen els serveis, afectats per mancances i els efectes de les retallades. Lluny del conformisme, la lluita per defensar i millorar l’estat del benestar no s’acaba mai.