Aquesta vella ‘amiga’, la inflació

Amb la represa econòmica, s’ha despertat la inflació. Segurament algun lector recordarà que la inflació es va convertir pràcticament en una pandèmia que havia arribat fins al 20% a Espanya, i només les exigències de Maastricht van provocar el miracle de dominar-la. Darrerament, però, hem viscut un altre fenomen, que era la deflació, és a dir, la inflació negativa, fet que havia provocat unes interferències que, si s’allarguen en el temps, també tenen efectes indesitjats.

Durant aquests anys, les persones que tenen estalvis i poden estalviar han vist que el tipus d’interès dels dipòsits són pràcticament zero, i algunes entitats bancàries els cobraven pels dipòsits de les empreses. És perquè el mateix BCE els deixava amb interessos a zero o negatius.

Aquesta època de diner barat, o de cost zero, d’aquí a un temps no gaire llarg podria canviar i podrien començar a apujar els tipus d’interès, i si no hem fet les coses amb previsió potser molts tindran un disgust. És cert que les mateixes entitats de crèdit encaminaven els seus clients cap a hipoteques d’interès fitx, precisament per defensar-se d’aquesta incidència, i aquesta precaució pot fer que els problemes no siguin tan massius.

Per ara, la UE té una inflació del 2%, Espanya, del 2,7%, i els Estats Units, del 5%. Les previsions de la zona euro per enguany són del 4% i pel 2022, del 4,1%. Si la política monetària no fos en mans del BCE i a la UE no hi hagués aquests països frugals, bàsicament Holanda, Suècia, Àustria i Dinamarca, i en bona part Alemanya, diria que la intenció seria jugar amb la inflació perquè és una forma d’abaratir el monumental deute, però ells tenen molt clar el record devastador de la inflació del 1940 i el 1970, i podríem estar creant condicions similars si no s’actua a temps.

La represa econòmica ve acompanyada d’increments considerables de preus de les matèries primeres i del petroli, fet que augura que aquestes tensions inflacionàries no són estacionals i poden durar. Cal dir que, fins ara, els salaris no en són els culpables, però si repunta fort i es manté el més normal és pensar que aquells col·lectius que tinguin més força negociadora ho traslladaran als salaris.

Hem de dir que Espanya té mala sort, perquè sempre en els moments clau ens agafen amb el pas canviat, ja sigui per falta d’una bona gestió o per aquesta tendència irrefrenable que tenim a endeutar-nos, però l’increment del tipus d’interès ens trobarà en el moment en què som més endeutats des de la Guerra Civil, 35 punts per sobre de la mitjana de la zona euro. Això vol dir que una bona part del pressupost s’haurà de dedicar a pagar interessos i a tornar deute i tindrem dificultats per finançar-nos. I, si ho recorden, en aquella reforma de la Constitució feta de nit entre el PP i el PSOE, aquesta partida és prioritària.

En previsió de com poden anar les coses, la UE fa temps que ens exigeix, amb poc èxit, fer reformes, que algunes seran doloroses. Com que fins ara cap govern ho ha fet, ara ens exigeix i la reforma de les pensions per taponar la sangria de 16.000 milions d’euros de dèficit anuals és una de les exigències que s’haurà de tenir enllestida abans de rebre cap xec del Next-Generation. I vindran més reformes.

També en aquesta cistella d’exigències hi podem posar, sense cap mena de dubte, els indults i l’obertura d’aquesta taula de negociació, perquè deixar diners i regalar-ne quan tens un front obert amb la part que et porta el 25 % del negoci i afecta cada dia més la reputació de la mateixa Unió Europea, que té tot el dret d’exigir a Pedro Sánchez que aquest problema ja dura massa i té massa repercussions negatives.

Alfredo Pérez Rubalcaba estava disposat a pagar qualsevol preu per aturar el procés, però la UE, no.

El Tribunal de Comptes s’ha topat amb el professor Andreu Mas-Colell, de fama mundial, i aquesta arbitrarietat ha servit perquè tot el món acadèmic mundial s’adonés de les arbitrarietats i que no estem tant lluny de Turquia.

La feblesa exterior espanyola sí que serà un factor que pesarà com una llosa a l’hora de demanar ajuda quan estiguem prop del col·lapse.