La pròxima pandèmia

Quan el món encara malda per desfer-se de la Covid-19 i totes les seves variants, els científics ja ens avisen dels nous virus, plagues i altres calamitats que ens cauran al damunt per culpa, en bona part, de l’explotació desenfrenada de l’home sobre els recursos naturals. No hi ha treva a la vista en el nostre planeta. En un recent informe, les Nacions Unides alerten que la sequera és una “crisi global oculta” que amenaça de convertir-se en la “pròxima pandèmia” si els estats no posen immediatament fil a l’agulla i aborden amb decisió l’emergència climàtica. No hi ha vacuna, diuen, que pugui curar la sequera, i la major part de la població mundial, continua l’informe, estarà condemnada a viure “sota l’estrès de l’escassedat d’aigua” durant els anys a venir. Avisos com aquest desperten consciències, però també generen ansietat, sensació d’impotència davant d’un món que es degrada a marxes forçades davant dels nostres ulls. El repte és de dimensions colossals i sobrepassa les capacitats dels països separadament. Les accions individuals i socials tenen la seva importància, però només la concertació global pot frenar el canvi climàtic accelerant les transformacions econòmiques que calgui implementar. Missió impossible? Això sembla. El problema, però, és que no hi ha alternativa.