El papa i Mas-Colell

Aquests darrers dies hi ha hagut dos noms que han sortit a les pàgines dels diaris. No tenen res a veure l’un amb l’altre, però jo hi he trobat una vinculació, tot i que de forma contradictòria: el primer m’ha donat una alegria i el segon m’ha omplert de tristesa. Tant en un cas com en l’altre hi ha un problema econòmic.

El papa Francesc, per primera vegada a la història de l’Església, ha acceptat el judici del cardenal Becciu, per corrupció. El cardenal ha estat destituït, però estic convençut que n’hi ha hagut altres que també s’ho mereixien però el seu superior eclesiàstic no va voler o no va gosar prendre una mesura tan dràstica com aquesta. He dit que m’ha causat una alegria per la gosadia del sant pare i perquè en aquest cas no es tracta dels continuats problemes de la pederàstia, que ja comencen a ser perseguits seriosament, sinó d’un delicte que coneixem molt bé al nostre estimat Estat espanyol. Del cardenal sard me’n vaig a l’economista Andreu Mas-Colell, que va ser conseller d’Economia en un govern de la Generalitat.

Andreu Mas-Colell va realitzar una bona part de la seva carrera professional als Estats Units i és allí on es va donar a conèixer. No diré que és el Messi dels economistes, però sí un professional reconegut i conegut per totes les escoles econòmiques del món. Se’l coneix sobretot pels seus escrits i em sorprèn que la Generalitat no hagi pensat a traduir-los i donar-los a conèixer a la ciutadania. Mas-Colell, amb tota lògica, s’hauria pogut quedar als Estats Units, on es fan la majoria de grans economistes del món i on havia fet forat. No obstant, va preferir venir a una ciutat del Mediterrani occidental, que es diu Barcelona, que pretén ser la capital d’una suposada nació que és Catalunya.

Els bons, si es pot dir així, són el papa i Mas-Colell, i els dolents, el cardenal sard i el Tribunal de Comptes de l’Estat espanyol, encarregat d’examinar les suposades malifetes de l’economista català. Amb relació al primer no goso dir res més, però, sigui el que sigui, ningú em traurà la satisfacció de veure com la justícia ha arribat també al Vaticà i a un dels seus principals representants. Hi afegiria que l’home bo en aquest cas porta el meu nom, un fet que sempre satisfà. El conseller Mas-Colell va participar com a membre del govern de la Generalitat en l’organització de les manifestacions i declaracions que van acabar com el rosari de l’aurora, amb presos polítics i dotzenes de sancionats. Mas-Colell s’ha estalviat la presó, però, quan ha arribat l’examen dels inspectors del Tribunal de Comptes, aquests han considerat que l’il·lustre economista mereixia una sanció monetària que supera per molt el diners que porta normalment a la butxaca.

No sé si els honorables membres d’aquest tribunal s’han adonat del que estan fent. Mas-Colell no és Rufián, que les engega pel broc gros, tot i que amb un contingut acceptable, ni cap altre polític d’un partit o d’un altre que s’esbrava al Parlament de Catalunya o a les Corts espanyoles alçant la veu contra aquells que s’oposen a les seves dogmàtiques idees polítiques. Si se n’han adonat, han fet tard, ja que la plana major dels economistes americans i d’arreu han fet un escrit en el qual suspenen rotundament els membres del Tribunal de Comptes. Aquests estan per sobre dels meus miserables coneixements econòmics, però estan molt més per sota dels que té el nostre compatriota. No s’adonen que estan fent el ridícul davant de tot el món? Una persona que es passegi pel Central Park de Nova York no sap qui és Mas-Colell, però no hi ha economista, bo o dolent, que desconegui la seva figura i una part de la seva obra.

Fora bo que el sant pare dediqués una oració als membres del Tribunal de Comptes i que aquests fessin servir els cilicis fins deixar la seva esquena ben esparracada. Aquestes propostes de sanció són broma, però així expresso la meva indignació davant els pocs dignes membres del Tribunal de Comptes.