Catalunya pot esperar

Pedro Sánchez ha canviat el govern per afrontar la recuperació econòmica i per intentar guanyar les pròximes eleccions, que si no hi ha cap catàstrofe no convocarà fins que toquin (d’aquí a tres anys). La recuperació passa pel lliurament, a final d’any, dels fons europeus, i aquests diners comporten una profunda reforma laboral i la reforma de les pensions. Dos temes prioritaris que Sánchez vol tirar endavant amb cares noves. No hi ha dubte que la dreta (PP, Vox i Cs) incrementarà el discurs que Sánchez es manté en el govern gràcies als independentistes. El discurs de l’“Espanya es trenca”. El discurs que en moments determinats dona rèdits al PP i fins i tot al PSOE. Discurs que podria caducar, ja que després de tants segles res s’ha trencat. Ara la dreta manté el discurs en format diners, com és el cas de la querella que ha presentat Vox per l’aval de la Generalitat als encausats pel Tribunal de Comptes. Amb aquest canvi, Sánchez demostra que vol tot el poder al PSOE –no ha pogut canviar els ministres de Podem, que també els hauria tocat–. S’allibera del passat i no vol deure res a ningú, ni a l’exministre José Luis Ábalos, que fins ara actuava de mà dreta i bomber i enllaç entre el govern, el partit i els barons. Tampoc li ha tremolat la mà per Iván Redondo. Un personatge a qui li fou atribuït més poder del que tenia. A Sánchez no li ha provocat cap pànic fer-lo cessar i quedar-se en solitari. El PSC guanya pes amb l’arribada de Raquel Sánchez a un ministeri clau pel dèficit d’infraestructures a Catalunya. Amb tota la remodelació, Miquel Iceta no serà ni a la taula de diàleg ni haurà de parlar, com fins ara cada dia, del tema català. Cultura –equivocadament– de sempre ha estat considerada una maria. El govern espanyol tindrà un nou look en prioritats per la recuperació i les pensions. Catalunya, segons el govern espanyol, pot esperar.