opinió
T’estimut
Vaig néixer l’any 1959. En aquella època no es veien mai mostres d’amor en públic. Les carícies i les paraules dolces es deien en la intimitat.
No coneixíem el llenguatge dels enamorats. El cinema va ser l’escola de l’educació sentimental de la nostra generació. Vam descobrir l’enamorament, l’amor i la passió en la foscor de la sala, malgrat la censura franquista.
“Te quiero”, deien a la pantalla. “Et vull”, traduíem nosaltres. No era pas l’expressió més bonica del món, la veritat. Aviat vam saber que els catalans ens declaràvem amb el “T’estimo”. “T’estimut”, al meu poble. “T’estimo” ja era una millora respecte a “Et vull” però, acostumats a consultar el diccionari, vam saber que estimar ve d’aestimare, que vol dir valorar, preferir, considerar, avaluar, jutjar... No era pas l’expressió més bonica del món.
“Te amo”, vam sentir un dia. Aquesta vegada sí que ho vam trobar perfecte. Je t’aime, I Love you, Ti amo... I en català? Encara ara ho busquem.
Un dia, passats els anys, jo esperava un tren a l’estació de Portbou. Una parella em va cridar l’atenció. Estaven asseguts davant meu. Tenien els ulls tancats. Ell, un home d’entre setanta i vuitanta anys, estava inclinat cap a la dona parlant-li a cau d’orella. Ella, més jove, estava quieta amb les mans a la falda, el cap inclinat endavant, en una actitud entre vergonyosa i divertida. Van estar així una bona estona i, quan van obrir els ulls, van descobrir que els observava. Aleshores ell em va explicar la seva història.
Era vidu i ella, una dona sud-americana també vídua, treballava a casa seva netejant i cuinant. Es van enamorar. Un amor sincer, bonic, tendre, ple de descobriments. El problema era que quan ell li deia “t’estimo”, ella es posava a riure. “T’estimo” no li provocava cap emoció.
Ella volia sentir les paraules d’amor de la seva llengua. Però a ell li passava el mateix. No trobaven el llenguatge comú. Fins que un dia van trobar la solució: ell li cantava boleros a cau d’orella. Boleros plens de passió que havien escoltat moltes vegades i que, finalment, tots dos sentien com a propis.
La música va esdevenir el llenguatge per declarar-se l’ amor .
