A la tres
“Coordinar-se al màxim”
“Que no governen junts? Que no aniran junts a la taula de diàleg? I no aniran junts a Madrid a la negociació dels pressupostos?
Ja fa dies, que sento i llegeixo els missatges que s’envien entre ERC i JxCat (o entre JxCat i ERC) sobre la necessitat o no d’anar junts a Madrid a l’hora de negociar el suport als pressupostos del govern espanyol. Hi ha dies que, segons qui parla i en segons quin context, em sembla que sí, que es tractarà d’una negociació conjunta i que ERC i JxCat (o JxCat i ERC) defensaran a Madrid una posició comuna. Hi ha altres dies, però, que no m’ho sembla pas del tot, quan sento segons qui explicant-nos que el que faran és “coordinar-se al màxim” i “treballar per trobar una posició comuna”. Ja ho veurem, com acaba. Pedro Sánchez no va pas ser investit per una posició comuna de l’independentisme català (va ser gràcies, en tot cas, als vots d’ERC), i als pressupostos de l’Estat del 2020 els republicans també hi van donar suport a canvi d’estabilitat, per evitar que governessin uns altres i, ai las!, a canvi de la taula de diàleg. Ara, que ja sabem que tenim Pedro Sánchez per a estona i que hi ha aquesta mena de pacte no escrit ni dit que permet a tothom guanyar temps (aquí i allà), sembla lògic que a Madrid s’hi negociï conjuntament. No s’han posat d’acord ERC i JxCat (o JxCat i ERC) per governar junts a Catalunya? I no s’han posat d’acord, els dos socis de govern, per anar junts a la taula de diàleg? O és que hi defensaran coses diferents, els dos socis, i a les reunions de la taula (ai, la taula) el que intentaran és “coordinar-se al màxim”? Quina por! Que no es van posar d’acord Pere Aragonès i Jordi Sànchez en aquell pacte de masies un cap de setmana? Que no s’han posat d’acord per asseure’s a la taula de diàleg i veure què passa? Tindria tota la lògica (això que els pressupostos espanyols i la taula de diàleg no tenen res a veure no s’ho creu ningú) que ERC i JxCat (o JxCat i ERC) hi anessin junts, forts, blindats, i amb peticions concretes i consensuades, a la negociació dels pressupostos. I amb la CUP, si volguessin. D’anar-hi dividits ja n’hauríem d’haver après la lliçó, de qui hi surt guanyant. Pedro Sánchez. Sempre.