Tribuna
Elna, present i passat de Catalunya
La recent trobada a Elna del govern Puigdemont, presos covardament indultats i exiliats encara perseguits depassa la commemoració del 60è aniversari d’Òmnium i el reconeixement de ser el nucli en què es van guardar les mítiques urnes del referèndum de l’1-O de 2017. Ve a ser la retrobada natural i històrica amb una vila cabdal per entendre la història viscuda en el conjunt de Catalunya. Dels seus orígens fins al present. Repassant la seva història mil·lenària entendrem el perquè de tanta lleialtat a la catalanitat, a la identitat per damunt de les més grans malvestats i ferides que ha viscut al llarg dels segles.
L’antiga Illiberis, després anomenada Elna en honor d’Helena, mare de l’emperador romà Constantí, és al sud-est de la comarca del Rosselló, a la riba del riu Tec, i ens pot explicar els avatars viscuts pels catalans del nord i del sud. Un breu resum històric tractaria del seu passat romà, al bell mig de la Via Domitia, que enllaçava Itàlia i Hispània abans de creuar el Pirineu, on enllaçava amb la Via Augusta. Posteriorment el camí de Carlemany seria l’aorta on a banda i banda de les muntanyes va néixer Catalunya, perquè, cal dir-ho i repetir-ho, la nació catalana va formar-se a cavall del Pirineu; la frontera del segle XVII fou feta pels estats francès i espanyol, no pels pobles que l’habiten.
Elna va ser Bisbat més de mil anys! Per això ja era ciutat. Del 572 fins al 1602, quan la seu episcopal va anar a Perpinyà amb el nom oficial de bisbat d’Elna i Perpinyà. La fidelitat dels seus veïns a la pàtria catalana, que acabaria amb el triomf dels ocupants francesos a partir del Tractat dels Pirineus (1659), li va ocasionar una ferotge i cruel repressió, així com l’enderrocament de les muralles. Era una construcció d’arquitectura ferma, vigorosa, clau, antiga i bella. La ciutat conserva unes portes del clos murallat i les fortificacions de la vila d’amunt. Al caminar pels seus carrers hom sent el dolç passeig de seguir el temps de la història.
Terra plana, plena de masos i sèquies, agricultura –fruita i vinya–, també apareix l’ombra de molins abandonats. La ciutat és fundà en el turó des d’on s’abasta tot el Rosselló i més enllà, a l’oest, la magnificència del Pirineu. Avui Elna, no sense dificultats, va creixent amb la indústria i el comerç. Entre les poblacions veïnes, hi ha les marítimes Argelers de la Marenda i Sant Cebrià del Rosselló, noms que recorden l’atrocitat de la França oficial de 1939, que va tancar en camps de concentració centenars de milers de persones fugitives de la barbàrie franquista.
La França del 1939 era ben lluny de l’esperit de l’Elna que un parell de dècades abans competia amb Ceret en l’acollida d’artistes com Henri Matisse i André Derain, impulsant el moviment del fauvisme. Això és, impuls vital i creació artística. A Elna no tot era dolor, por i entotsolada ideologia claudicant, sinó que aparegué l’impuls d’Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra, activista protestant, que amb la Creu Roja creà i dirigí una maternitat suïssa per salvar de la mort als camps de concentració nens fills de les republicanes empresonades. Seguia l’ajut solidari que ja havia fet durant la Guerra Civil espanyola i ho faria també amb els fills dels gitanos perseguits o dels nens jueus. Hi van néixer 597 nens, que foren salvats per damunt del control nazi abans que la Gestapo tanqués la maternitat el 1944. Avui un museu excel·lent explica el passat i ajuda a refermar la lluita contra qualsevol autoritarisme.
Elna lluita per la seva cultura i la seva llengua pròpia en un Estat francès sord a la demanda descentralitzadora. Recordo, fa una trentena d’anys, l’esforç d’una senyora gran que recuperava del fons de la memòria les paraules per enraonar-me en català. Avui la llengua catalana ha guanyat prestigi, la catalanitat, també expressada en francès, és motiu d’orgull i reivindicació. Ni l’extrema dreta gosa atacar-la. Només els falsos i decadents esquerranosos doctrinaris la ignoren amb vergonyant suficiència. També la Universitat de Perpinyà fa sense desmai una feina sòlida.
La solidaritat secreta i absoluta amb les urnes, l’ajut al fet que el sud podés votar, és una mostra de generosa i fraternal actitud davant la repressió de l’Estat espanyol. L’1-O ha despertat consciencies adormides vers la catalanitat en el sentit més ampli. Òmnium Cultural, una vegada més, ha fet diana. Només units avançarem, afirma Jordi Cuixart. Paraules clares, entenedores, concretes i precises. Tothom amb l’estratègia que cregui, però l’objectiu final ha de ser el mateix. Això és, els catalans del sud, dins l’Estat espanyol, han de decidir el seu propi futur. A Elna i a tot el nord de Catalunya sempre trobarem el país germà. La història mai s’acaba. L’acte d’Òmnium a Elna és apostar per la llibertat.