Estructures estintolades

Són tres quarts de vuit del vespre i rebo una trucada del CAP. Depenjo i és la pediatra dels nostres fills. Es disculpa per no haver pogut trucar abans. Li dic que no pateixi, que ja ens en fem el càrrec i que som conscients que van de bòlit amb els casos de Covid. Però més enllà de la urgència de la pandèmia es posa de manifest la falta de previsió del govern amb un servei tan bàsic com el de pediatria. En aquest cas, que entenc que no és únic per desgràcia, aquesta dona ja abans de l’arribada de la Covid anava desbordada de feina perquè ha de passar consulta a quatre centres d’atenció primària més des de les vuit del matí fins que ja no hi ha cap més pacient. I fàcilment pot ser fins al vespre, tal com comprovo. I convocar més places? No. Això passava el mateix dia que veia una notícia sobre la falta de secretaris municipals. Una figura que és més important que l’alcaldessa o l’alcalde i que és imprescindible per al bon govern dels ajuntaments i, per tant, per al funcionament dels pobles del nostre país. Però no n’hi ha, i es troben que un funcionari d’aquesta categoria sovint s’ha de desdoblar per atendre dos, tres i fins a quatre municipis. Una situació que s’allarga en el temps perquè l’administració no hi actua, i que provoca que si un ajuntament té més pressupost es pot permetre els serveis exclusius d’un o d’una secretària, deixant que potser el poble veí es quedi sense. Aquest cap de setmana en l’incendi del Parc Natural del Cap de Creus, no hi havia prou bombers per cobrir tots els torns i a la nit els voluntaris de les ADF se’n van fer càrrec. Falten pediatres, falten bombers, falten secretaris... Són els serveis bàsics, les autèntiques estructures d’estat, que amenacen de col·lapsar-se. I que si rutllen és per la voluntat i responsabilitat dels professionals d’aquests sectors, i no pas per la poca traça d’uns polítics que amb prou feines les poden mantenir estintolades.