La pagesia de Llagostera
El cap de setmana passat han tingut lloc a Llagostera les jornades Arrela’t, la proposta que ha vingut a complementar la festa del segar i el batre. Hi ha hagut moltes activitats (debats, tallers, teatre, música,...), que es van obrir dijous amb la presentació del llibre Terra de dones, de Laura Saula, junt amb una taula rodona amb algunes de les protagonistes d’aquest homenatge a les pageses de Catalunya. Ara bé, el plat fort és el documental Llagostera, reptes de futur de la pagesia, produït pel Centre d’Interpretació Can Caciques, obra de Quim Paredes, a partir d’una idea de l’arxivera municipal Marta Albà i la redacció de la historiadora Olga Llobet, i que es pot considerar un dels treballs més interessants i inspiradors que s’han elaborat al poble en molts anys. Vuit pagesos i pageses que treballen la terra, que en viuen com a propietaris o masovers, que fan explotacions alternatives o tradicionals evolucionades, que són partidaris de la producció ecològica i que, sobretot, estan amb els ulls ben oberts al món, expliquen al llarg de 75 minuts en quin punt es troba la pagesia de casa nostra mentre el realitzador del documental va acompanyant les entrevistes amb unes vistes extraordinàries sobre camps llaurats, tractors treballant, ramats que pasturen i l’harmonia d’un paisatge que tens la sensació que viu en pau. Les imatges estan molt ben acompanyades amb la música de Lluïsa Paredes. Les vuit persones entrevistades són: Jaume Castelló, Laia Masats, Jaume Olivé, Joan Pagés, Teresa Puértolas, Antoni Trias, Aniol Vinyoles i Josep Xirgu. Aquest documental es complementa a Can Caciques amb un panell interactiu on es poden cercar les opinions dels protagonistes sobre motivació, comercialització, viabilitat, tipus d’explotació, futur, alternativa ecològica, continuïtat, a més del parer de Jibih Bar sobre les condicions laborals. A través de les paraules dels seus principals actors, coneixem els masos de can Gros, ca l’Ocell, les Comes, can Maiensa, can Serrà i cal Borni (aquest mas, on s’elaboren uns formatges notables, ha estat representat per l’estudiant agrari Aniol Vinyoles). Són pagesos que saben el que es porten entre mans (“a casa va entrar abans un tractor que un cotxe”, diu l’Olivé), que tenen clara la dependència de la política agrària europea, que saben que la feina a pagès no s’acaba mai i que s’han de reciclar i reinventar ells mateixos.
